La doctora Margalida Capellà i Roig, professora del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha estat nomenada membre de la Comissió estatal per a l'esclariment de les violacions dels drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, prevista a l'article 57.5 de la Llei de Memòria Democràtica. Aquesta comissió —de caràcter acadèmic, temporal, no judicial i independent— s'articula en el si del Consell de la Memòria Democràtica i té com a missió contribuir a l'esclariment de les violacions dels drets humans comeses durant aquell període, en compliment del dret de les víctimes a la veritat reconegut a l'article 15 de la mateixa llei.
La Comissió té encomanat elaborar un informe que sistematitzi la informació existent sobre les violacions dels drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura, superar la dispersió i fragmentació de les dades disponibles, i podrà proposar un pla d'investigacions i promoure metodologies i protocols d'actuació en aquest àmbit. Estarà integrada per persones de prestigi reconegut en el món acadèmic i en el domini dels drets humans, i la presidirà Baltasar Garzón.
Una trajectòria pionera en memòria democràtica i justícia transicional
Llicenciada en Dret per la UIB (1994) i doctora amb Premi Extraordinari de Doctorat (2002), la professora Capellà és professora titular de l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de les Illes Balears, on dirigeix el Laboratori Interdisciplinari sobre Drets i Llibertats de les Illes Balears (LIDIB), la Clínica Jurídica de la UIB i l'Observatori sobre Migracions a la Mediterrània (OMIMED).
Les seves línies de recerca se centren en el Dret internacional penal —inclosa la tipificació dels crims contra la humanitat i la jurisdicció penal internacional—, el Dret internacional dels drets humans i la protecció de les dones, i especialment la justícia transicional, amb un enfocament especial en el dret a la justícia i a la reparació de les víctimes de la Guerra Civil espanyola i el franquisme.
La professora Capellà és pionera en l'estudi jurídic de les desaparicions forçades de la Guerra Civil: l'any 2005 va ser la primera jurista que va publicar un estudi que qualificava aquests fets com a crims contra la humanitat. Ha publicat 12 estudis sobre aquesta matèria, entre els quals destaquen els més recents:
– Marco jurídico de la «Ley de bisnietos» en España: de la memoria histórica a la justicia de transición (2024)
– Los retos y dilemas de un tratado sobre prevención y castigo de los crímenes contra la humanidad en el siglo XXI (2022)
– El derecho a interponer recursos y a obtener reparación de los familiares de personas desaparecidas durante la guerra civil española (2021)
Legisladora, activista i experta institucional
Com a activista, la professora Capellà va ser coordinadora d'Amnistia Internacional a Mallorca i fundadora de l'associació Memòria de Mallorca l'any 2005, entitat pionera en la reivindicació dels drets de les víctimes del franquisme a les Illes Balears.
Com a diputada al Parlament (2015-2017), va ser ponent en 15 lleis, entre les quals la Llei 10/2016, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme —de la qual va ser redactora i coordinadora— i la Llei 2/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears.
En l'àmbit docent, va coordinar i dirigir el curs d'Especialista Universitari en Polítiques de Memòria Democràtica i Justícia Transicional (2019-2021) a la UIB.
Ha estat membre de la Comissió de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears en representació de la UIB (des de 2022) i integrant de l'equip de recerca del projecte estatal «HISTOFOR. Historiar el gir forense: 25 anys d'exhumacions a l'Espanya contemporània i el seu impacte» (2025-2029).