Fa una setmana, l’Associació de Veïnats de Son Sardina va rebre un requeriment municipal que ordena que en 15 dies torni la clau del Casal que té en custòdia.
Els col·lectius i les persones que donen vida al Casal, entre les quals la pròpia Associació de Veïnats i l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, han decidit no callar davant «aquesta persecució autoritària del govern PP-Vox, que s’escuda en la burocràcia i la normativa però és clarament política». Exigeixen que «cessi la persecució, que l’Ajuntament renovi la cessió d’ús i que es dediquin tots els esforços necessaris i que inverteixen en posar pals a les rodes a la nostra feina, a resoldre la reivindicació històrica d’una plaça i un casal públics i de gestió popular a can Pasquet».
Assemblea Popular
«Fa un mes, centenars de sardiners i sardineres sortírem al carrer per reclamar plaça i casal públics i de gestió popular a can Pasquet, darrer exemple d’una històrica llista de mobilitzacions que han comptat amb el suport del teixit associatiu local, centres educatius de l’entorn i col·lectius socials de l’illa», expliquen des de l’Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, un altre dels col·lectius afectats.
També indiquen que «després de la jornada, com és costum, esperàvem silenci públic i menyspreu privat per part de Cort. Però si ja és trist que s’obviï una reivindicació tan popular, aquesta vegada la resposta encara ha estat pitjor: fa una setmana, l’Associació de Veïnats de Son Sardina rebé un requeriment municipal que l’obliga, en 15 dies, a tornar la clau del Casal que té en custòdia. No és un moviment inesperat, ja que fa mesos que l’Ajuntament posa pals a les rodes a les activitats que s’hi fan, fins al punt de no renovar la cessió d’ús que existeix des de fa una dècada.
La notificació diu que l’Ajuntament s’encarrega de la gestió dels Casals de Barri, afirmació que dista molt de la realitat: el Nadal, una baixant d’aigua fecal de l’edifici explotà i destrossà una sala, que encara no s’ha arreglat: continua rajant adesiara i no s’han reposat ni la porta ni el parquet. A més, fa anys que quan plou s’acumulen goteres i afecten les altres sales. També hem sabut que fa mesos un dels vells prestatges de la biblioteca gairebé es desprengué damunt el cap d’un infant. La darrera dècada, amb l’anterior govern i amb l’actual, l’Ajuntament ha donat mostra que és una institució orientada a satisfer els interessos de capitalistes i especuladors abans que prendre cura dels serveis públics».
També recorden que «el Casal no es manté com a tal gràcies als polítics, sinó a pesar d’ells. Si després d’anys d’abandonament municipal del Casal l’any 2022 veïnats i veïnades organitzades no haguéssim aturat el desnonament iniciat per CaixaBank –amb qui obligàrem a Cort a signar un conveni fins 2027– avui seria un immoble més al servei de l’especulació.
L’Ajuntament ha negat la renovació de la cessió perquè diu que l’activitat del Casal no s’adequa al reglament. Fa anys que les persones i col·lectius que donam vida a l’espai anam més enllà d’una normativa antiparticipativa que obliga a recollir claus a Palma cada vegada que una associació vol emprar l’espai i a concertar l’ús amb mínim 15 dies; ni tan sols permet tenir-hi els gegants o una taula de ping-pong. I, precisament, és per això mateix que el Casal s’ha convertit en un espai accessible a les necessitats de les famílies treballadores del poble que venen a jugar, estudiar, trobar-se o organitzar-se cultural o políticament, enfortint i ampliant les xarxes comunitàries. Amb l’entrega d’un bon grup de voluntaris, recentment hem iniciat un programa d’activitats autogestionades que no atura de créixer: català per a principiants, classes d’euskera, ioga, taller de bonsais, arts marcials i altres que són a punt de començar han tengut bona rebuda entre veïnats d’edat diferent. Fins ara, ningú no ha mostrat molèsties de renou ni de cap tipus; al contrari, sempre que podem ens ajudam entre la gent que passa per l’espai i les persones que viuen a prop».
Des del col·lectiu sardiner afirmen que «La passada legislatura ja denunciàrem la inacció municipal de l’esquerra, que gairebé acaba amb el Casal. Ara no volem callar davant aquesta persecució autoritària del govern PP-Vox, que s’escuda en la burocràcia i la normativa però és clarament política. No ens faran renunciar a aquest espai; al contrari, ens refermen a omplir-lo encara més d’oci saludable, cultura popular i trobada intergeneracional. Espais com el Casal són imprescindibles per tenir un teixit associatiu fort, un poble cohesionat i solidari i avançar en l’organització de respostes davant els problemes que ens afecten com a classe treballadora i fan els nostres pobles i barris menys habitables. Exigim que cessi la persecució, que l’Ajuntament renovi la cessió d’ús i que dediquin tots els esforços que inverteixen en posar pals a les rodes a la nostra feina a resoldre la reivindicació històrica d’una plaça i un casal públics i de gestió popular a can Pasquet».