Les Balears han crescut amb 304.311 habitants en 15 anys per la immigració

Entre el 1996 i el 2010, la població de l'Arxipèlag ha crescut un 31,2%. Ha augmentat amb 344.805 persones i ha arribat a 1.105.184 ciutadans empadronats. Doncs bé, el 88,26% d'aquest increment "es deu a l'aportació de la immigració", segons el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears, Pere A. Salvà.
A l'estudi Mobilitat humana i sostre de població: Fins on pot créixer la nostra població?, l'estudiós explica que durant aquest període el creixement vegetatiu, el saldo entre les defuncions i els naixements, tan sols ha estat de l'11,74%: 40.494 persones. La resta de l'augment del nombre de residents, 304.311, ha estat a conseqüència de la immigració. Això ha canviat la població de les Balears. D'entrada, s'ha passat d'un constant domini de les dones a un petit predomini dels homes: ara són un 50,24%.

Salvà, però, avisa que els fluxos immigratoris, ara atenuats per causa de la crisi, continuaran i, fins i tot, reviscolaran, sobretot els procedents de fora de l'Estat. De fet, les Illes són la comunitat amb més estrangers respecte de la població total. A l'Arxipèlag, suposen més d'un 21% dels habitants. De totes maneres, el catedràtic hi explica que en la dècada dels noranta s'observà un canvi progressiu del model migratori. Si d'entrada arribaven estrangers d'edat avançada que cercaven espais de descans, ara el nouvingut de fora de l'Estat ve, sobretot, a treballar, ja sigui mà d'obra qualificada com no qualificada.

Salvà també preveu una nova redistribució territorial de la població i que continuarà l'augment de persones grans lligat a l'increment de l'esperança de vida. A més, recorda que per a les dones és fins a 5 anys més alta que per als homes i que això implica una "progressiva feminització de la vellesa". Segons l'expert, l'arribada d'immigrants ajuda a elevar l'índex de naixements, que en cas contrari seria molt més baix, i rejoveneix la població. Amb tot, l'augment de gent gran serà de cada vegada més palès i fa pensar que la cura d'aquests ciutadans i els serveis especialitzats per a les persones d'edat podeh ser una de les principals noves fonts de llocs de feina.

També esmenta, com a possibles nínxols d'ocupació, els processos d'innovació tecnològica i les noves necessitats de les parelles per conciliar la vida laboral i la familiar. De fet, aquestes futures àrees de treball seran molt necessàries, perquè Salvà calcula que el 2011 la població de les Balears arribarà a 1.120.187 habitants i el 2016, a 1.179.640. D'aquests, 785.658 residents enguany i 816.834 el 2016 tindran entre 16 i 64 anys. Per tant, segons els seus càlculs, caldran "unes 700.000 places de treball". El geògraf pensa que "els escenaris de l'activitat econòmica actual possiblement seran insuficients" per afrontar aquesta situació, sobretot perquè creu que no hi haurà un increment important de llocs de feina lligats al turisme ni es recuperaran els que s'han perdut en la construcció.