El Consell de Mallorca ha decidit aquest dimecres adherir-se a la querella sobre els crims contra la humanitat investigats pel Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal 1 de Buenos Aires, comesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a Mallorca. En el marc de la mateixa causa, s'ha acordat denunciar també al consell de guerra i la condemna a mort del president de la Diputació de Balears durant el cop d'estat de 19 de juliol de 1936, Jaume Garcias Obrador, afusellat el 4 d'agost de 1939. Garcias Obrador és Fill Predilecte de Mallorca des de setembre de 2007. Com ha manifestat el Consell «no existeixen familiars directes de Garcias i per això el Consell es fa càrrec de defensar la memòria, l'honor i el reconeixement de l'últim president de la diputació republicana».
32 famílies malorquines
La querella va ser presentada per l'associació Memòria de Mallorca pel principi de justícia universal el 14 d'abril de 2010. L'objectiu és que s'investiguin els crims comesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, s'identifiqui als seus responsables i se'ls sancioni penalment. Actualment, al voltant de 32 famílies mallorquines s'han personat per una querella que inclou unes 1.600 víctimes.
Jaume Garcias Obrador
Garcias Obrador (Palma, 1894-1939) era electricista de l'empresa GESA. Garcias Obrador va iniciar les col·laboracions a la publicació socialista 'L'Obrer Balear' el 1914 i es va convertir en president de la Societat d'Electricistes d'Energia en 1920. Un any després, va ser escollit president de l'Agrupació Socialista de Palma i més endavant vicepresident de la Federació de Societats Obreres i de la Casa del Poble.
La carrera de Garcias va continuar a l'Ajuntament de Palma com a regidor a partir del 1931 i com a president de la Unió General de Treballadors de Mallorca el 1933. Després de la victòria del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, va ocupar el càrrec de president de la Diputació de Balears.
La condemna a mort
Garcias Obrador es va amagar al barri de la porta de Sant Antoni al moment del cop d'Estat, però va arribar a ser detingut a sa Indioteria al final de la Guerra. Un consell de guerra el va condemnar a mort, motiu pel qual va ser finalment afusellat en el cementiri de Palma.