Si hi ha un protagonista a les lletres catalanes, aquest és Baltasar Porcel. A l'èxit d'El cor del senglar s'han afegit circumstàncies que col·loquen l'andritxol a l'ull de l'huracà: traduccions al francès, anglès, italià, alemany i turc, i aparaulades a l'àrab i portuguès; la promoció de l'autor a la setmana cultural de Nova York; el premi Crexells de la crítica; la proposta de dur al cinema L'emperador; i, sobretot, el Premi Ramon Llull per aquesta novel·la d'ambients històrics i tintures existencials que l'autor presenta avui, a les 19.30, al Centre de Cultura Contemporània Pelaires. L'acompanyaran Bartomeu Fiol i José Carlos Llop, col·legues de l'autor a la terra natal que "insinua" no sempre li ret les atencions que rep a l'altra banda de la mar.
"Dos premis en dos mesos, el Ramon Llull i el Crexells. Què
preferiu, el reconeixement de la crítica o els milions de
Planeta?
"Un i altre, són complementaris. La gent i la premsa sol fer més
cas dels premis amb dotació econòmica, i és normal en aquesta
societat mercantilitzada. Però hi ha un factor important: si el
jurat és bo o no. A més, competeixes amb la gent que s'hi ha
presentat, mentre que als premis de la crítica competeixes amb
tothom. I és satisfactori que te l'atorguin, com al meu cas, per
unanimitat.
"I ja ho vàreu dir, que admiràveu molt el jurat que us atorgà
el Ramon Llull.
"Era un jurat amb qui tenia poc contacte, i això és doblement bo
per al llibre. Als mons literaris hi ha molts embulls, i veure que
gent que està a altres trinxeres tria el teu llibre és molt
agradable.
"Moltes satisfaccions...
"Arriba un moment que sembla que el món és teu, però no ho és. La
sensació és agradable. Treballes per escriure, i ho fas per
vocació, voluntat i obsessió. Però a banda d'escriure vols
publicar, i vols que arribi a la gent, i que interessi a gent
qualificada. Per això els premis, i els articles que escriuen sobre
el llibre, cauen tan bé.
"Premis, traduccions, presentacions... És un bon moment per a
Baltasar Porcel.
"Més que un bon moment són uns bons anys. Tanmateix, la meva obra
sempre ha estat apreciada, no tenc cap queixa. També compto de fa
temps amb l'interès de les universitats. Vull dir de les
universitats de fora, perque aquí no sé ni si existeix
universitat.
"Existeix, me consta...
"Ja, però per mi és com si no existís. És una cosa extraordinària.
En canvi sempre han mostrat interès universitats de fora, alguna
d'Itàlia, dels Estats Units. No és que me queixi.
"Creis necessari el suport institucional i acadèmic per a
l'èxit?
"Tota obra literària i artística necessita promocions comercials,
crítiques i institucionals. Si no és així queda aïllada, però bé,
tot depèn de l'envergadura de la institució.
