Basta sortir al balcó de l'hotel Philae *Aswân per saber com està el temps. No és que calgui esperar grans canvis, perquè el més corrent és la calor. Molta calor, els mesos d'estiu. També hi ha sorpreses, com la del passat abril: després d'uns quants dies a quaranta graus, el cel s'ennegrí, els llamps esqueixaren el cel i "espectacle que molta gent no havia vist mai" caigué un poc de calabruix. Des del balcó tot d'una es comprova si fa vent, si les falues poden navegar o si hauran de romandre amarrades. S'admira la blavor del riu que se'n va lentament, el contrast de l'arena i la vegetació exuberant, les construccions antigues que enriqueixen el panorama i els nyaps o bunyols que són els dos hotels "un d'acabat i l'altre a mig fer" sobre l'illa Elefantina.
A l'illa Elefantina, situada enmig del Nil al seu pas per Aswan, hi ha un poblat nubià amb cases de façanes ocre i blaves, palmeres, un museu dins un edifici colonial, un nilòmetre, el temple de Khnum... Són coses que formen part de l'illa. Història, terra i gent. Com que les illes sempre són fràgils i cobdiciades, al millor lloc del terreny hi ha el bunyol de ciment amb torre-mirador. Més cap a la dreta, sobresortint per sobre dels arbres, despunta un altre hotel a mig fer. Són dues taques que embruten el paisatge de cada dia, que s'interposen per davant dels turons coberts d'arena de l'altra banda del riu.
A l'altra banda "la part occidental, o al-Garb *Aswân" hi ha més poblats nubians, però allò que es veu són les tombes dels nobles excavades a la muntanya i, a dalt de tot, els caminois traçats sobre l'arena per arribar al mausoleu d'un sant local. A l'interior de la cambra sona El farha, l'últim enregistrament de Mohammed Mounir, el famós cantant de Núbia. Dues falues amb vela blanca i una de color carbassa naveguen cap al nord, amb molta dolçor: com si se'n volguessin anar a Damietta o Rosetta, ara que bufa el vent.