«La cursa tancava la setmana esportiva de Palma i s'hi torejaven sis bous de l'excel·lentíssim senyor Marquès de Salcillo. El quart del capvespre, Guripato, negre, llumener, ben armat, pegà un cop de banya a Gaona, en la primera passada a la regió glútia i després l'agità horriblement. Machaquito agafà els trastos i en la segona passada el bou el tirà per terra, l'enganxà per la cuixa i el llançà a distància...».
Això és el que explica la premsa local. La plaça de bous, que es trobava on ara hi ha la plaça del Bisbe Berenguer de Palou (la famosa plaça dels patins, allà on per sort conservam un fragment del que fou l'aqüeducte del segle XVII) i un quart de segle abans havia rebut la visita d'un espectador certament especial, Gaston de Vuillier, pintor i escriptor francès, el qual assistí a una «corrida» protagonitzada per una torejadora. Un altre fragment del nostre desaparegut aqüeducte es troba a la zona arqueològica del puig de Sant Pere. El de la «plaça dels patins» hauria de ser restaurat i «dignificat», que una obra de segles bé s'ho mereix.
Però tornem als «toros» i al que dies abans de la «desastrosa» cursa, la premsa local, deia, així mateix: «A Espanya, més que cap altre país, la premsa és l'únic òrgan de cultura de la gran massa popular. Per aquesta raó, la premsa espanyola, si vol complir la seva missió, ha d'anar molt alerta a dirigir i dur pel solc les afeccions del públic pel que fa a la cultura, i no és certament aquest camí el d'omplir columnes i més columnes amb el relat de la tauromàquia i il·lustrar excessivament les fulles de les revistes amb escenes taurines, ni lloar els destres molt més que als savis i els artistes...».
Es evident que qui això escrivia ignorava la psicologia del gran públic i el futur no li donaria certament la raó. El poble vol herois populars i els torejadors ho eren i ho són encara. Tanmateix aquella «setmana esportiva de Mallorca», que saludava l'estiu del 1909, tenia altres cares que despertaren l'interès de quasi tothom, com la festa automobilística organitzada per la societat La Veda: «La festa automobilística resultà simpàtica i interessant. Un centenar de dones, d'allò més elegants i hermoses, es reuniren per verificar aquest número, i era cosa de veure el bell aspecte que elles donaven a la festa lluint boniques toilettes i ocupant els monstres de foc que impacients s'agitaven com volent dur-se'n la dolça càrrega a devorar els camins. Era la bellesa conduïda a través del món pel progrés. Abans de les sis, a la plaça de Sant Francesc, es reuniren els automòbils, que eren vint-i-dos, i des d'allà es dirigiren a la plaça de Santa Fe, punt en el qual s'hi celebraria la cerimònia religiosa...».
Del «Machaquito» ens ha restat un famós licor d'anís, que porta
la seva fotografia i que es troba, fàcilment, en els
mercats.