Funcionen les cartilles de racionament. Tot en el país va racionat. Manca de tot. Així per exemple, en aquestes dates, una persona rebia per a sobreviure tota la setmana els següents productes: un quart de litre d'oli, dos-cents cinquanta grams de sucre, dos-cents vuitanta grams de ciurons i un ou. Es completava la cosa amb un panet diari, llonguet, de farina mesclada amb altres misterioses pastes. En resum, fam a balquena. Aquesta situació es perllongaria fins a l'any 1952 i molts han de recordar encara el primer dia que menjàrem pa ben blanc i que ens semblà coca de dia de festa. Però, mentrestant, aquella mancança de queviures, produí les seves víctimes, segurament no tantes com la guerra, però prop fer-s'hi. Abundaven els tuberculosos i les gastritis cròniques.
Amb tot aquest panorama, algú distribuí unes octavetes, en forma d'esquela mortuòria, amb el següents textos: «VIII aniversari de la mort de donya Patata (EPD). Pregau a Déu en caritat per l'ànima de Donya Patata, que morí després de la Guerra per a dissort dels més humils. Els seus desconsolats pares: Don Arròs i Donya Mongeta (absents), germà Pa (poc i dolent), Don Ciuró (Desaparegut), germanes Donya Llentia i Donya Fava (religioses clausurades), nebot Don Sucre, germà polític Don Oli (a l'estranger), amics i coneguts, preguen per la seva ànima als estraperlistes i que es dignin a assistir als funerals, que per l'etern descans del finat, es celebraran, si Déu vol, a la Fiscalia de Tasses. L'Excel·lentíssim Senyor Delegat d'Abastiments s'ha dignat a concedir cent dies de dejuni en la manera acostumada».
Riure per a no plorar. El poble reia i jugava al mercat
negre.
Totes les estratègies de l'estraperlo s'havien posat en marxa.
Qualsevol atuell, objecte, roba d'abric, barret... era amagatall de
productes alimentaris que no havien passat per la botiga. La
paraula estraperlo tenia però la seva història, nascuda aquí, a
Mallorca. Fernando Corripio, en el seu diccionari etimològic, ens
diu que «Estraperlo, d'Strauss i Perle, creadors d'una ruleta
fraudulenta que varen introduir a Espanya el 1934 (concretament, a
Formentor). El mot es va difondre durant els darrers anys de la
República i en sentit familiar passà a significar maneig il·lícit,
negoci brut, venda clandestina a preus abusius de mercaderies
intervengudes per l'Estat». De fet, ja l'estiu del 39 havien
començat les grans mancances d'aliments i, per tant, el mercat
negre, que s'estendria no només als comestibles sinó també al
tabac, la roba, el sabó i altres articles de primera necessitat.
Els estraperlistes anaven caient en mans de la policia i en un any,
hi hagué, només a Barcelona, seixanta detinguts, que la llei
castigava a presó i treballs forçats. En aquells moments, una
emigració interior, cap a les zones industrials, i exterior, cap a
l'Alemanya nazi, es posava en marxa amb tot el seu desarrelament i
dramatisme.
I és que, naturalment, ningú no es volia deixar morir de fam.
