El Gauleiter Sauckel posa en marxa cinquanta-set camps presó per a treballadors estrangers a la zona industrial d'Essen. Hi són allotjats setanta mil hongaresos, que són entregats a la Krupp. Recordem que el Gran Trust de l'Acer, que dominava més d'una tercera part de la indústria pesada, estava composada per les empreses de tres magnats: Kiedorf, Thyssen i Vogler. Aquests esclaus moderns rebien una ració d'aliments inferior a les vuit-centes calories diàries, quan el mínim que exigia aquell tipus de feina era de tres mil. Això significa que aquells esclaus s'emmalaltien, restaven greument anèmics i morien sense remei en més d'una tercera part. Els nazis arribaren a tenir, en aquestes condicions, prop de nou milions de treballadors estrangers, utilitzats per les indústries alemanyes, que en un començament eren voluntaris, com era el cas de les expedicions d'obrers que Franco enviava a Alemanya, i ja després, obligats a treballs forçats, especialment els de l'Est, ja que segons Hitler, les ètnies eslavòniques havien nascut només per a l'esclavatge. I això ja ho havia dit el 1932: «En l'ordre social del futur hi haurà una classe de senyors, una classe històrica, elegida per a la lluita entre els elements més diversos; hi haurà la massa de membres del partit, organitzada de manera jeràrquica, i aquests formaran la classe mitjana; hi haurà la joventut anònima, la col·lectivitat dels servidors, els eterns inferiors... I més avall hi haurà la classe sotmesa de les races estrangeres, que podem anomenar, tranquil·lament, la moderna classe dels esclaus». Els jueus ja no serien esclaus ni senyors puix que ja no existirien. Entre tota aquella massa obrera que el nazisme sacrificà cruelment hi tingué una forta responsabilitat la França col·laboracionista de Vichy, que creà el «Service de Travail Obligatoire», STO, que va permetre la tramesa a Alemanya de vuit-cents mil treballadors francesos, joves, nascuts entre 1920 i 1922.
La Gestapo controlava aquestes expedicions. Aquells que es
negaven a marxar, acabaven torcent, com vulgarment es diu, el coll,
ja que abans de passar per una cambra de tortures o deixar que els
seus familiars patissin represàlies, anaven al seu destí sense
dubtar-ho. A totes les ciutats franceses, cartells com el que
apareixia penjat a la «rue Boissy d'Anglas», del vuitè
«arrondissement» parisenc, reclamaven sang obrera, amb aquests mots
sota la figura d'un soldat del Reich. «Ils donnent leur sang.
Donnez votre travail». El gran organitzador d'aquest fals miracle
industrial que augmentà la producció de l'armament del Reich fins
al 230 per cent, fou Albert Speer. Segons els economistes, aquest
gran jerarca del nazisme, amb aquella macrooperació d'esclavatge,
havia retardat la derrota nazi per espai de dos anys. Industrials
com Vogler, Krupp o Thyssen finançaren sense reserves i des del
començament del Règim nazi, Hitler i el seu partit. Així, Krupp, el
1945 declararia: «Nosaltres teníem la impressió que Hitler ens
donaria la possibilitat d'un desenvolupament vigorós, i, per altra
banda, ho va fer.
En els començaments votàrem pel partit populista, però els
conservadors no podien dirigir el país, puix que eren massa febles.
En aquesta lluita implacable per surar, per al pa i el poder,
necessitàvem ser dirigits per una mà forta i dura. I la de Hitler
ho era; després dels anys passats sota el seu Govern, tots ens
trobàvem molt satisfets. Volíem un sistema que funcionàs
bé...».
Krupp, jutjat a Nuremberg, fou condemnat a dotze anys de presó i confiscació dels seus béns. El canceller Adenauer l'alliberà al cap de dos anys i mesos i li tornà tots els béns confiscats. Ja veis que la més refinada hipocresia sembla ser llei de vida.
