P.G.Palma.
L'èxit aconseguit amb Somni d'una nit d'estiu els va animar a repetir l'experiència de dur als escenaris un altre clàssic de Shakespeare. Una selecció rigorosa dels deu intèrprets que participarien en el nou projecte interinsular i mesos d'assaig han donat com a resultat el mintatge de Nit de Reis... o el que vulgueu. La comèdia del dramaturg britànic, que dirigeix Pitus Fernández i que produeix Rafel Oliver, arriba anit -i s'hi representarà fins dia 1 de juny-, al Teatre Municipal Xesc Forteza de la Calatrava.
Seleccionat pel Govern de les Illes per representar les Balears en la nova edició de la Fira de Tàrrega i amb un rodatge d'onze representacions, l'espectacle s'estrenà a Eivissa i s'ha pogut veure ja a Maó i a Ciutadella. El director de Nit de Reis afirmà que «la receptivitat del públic ha estat molt gran i entusiasta», com ho demostraren els «efusius aplaudiments» i les crítiques posteriors.
Segons l'opinió de Fernández, la bona resposta del públic és lògica perquè «tots els personatges que apareixen damunt l'escenari -en el transcurs de les dues hores i quart de representació- es fan estimar per la humanitat que desprenen per tots els porus, i que és el motor principal per fer palpitar el cor dels espectadors».
El director d'escena menorquí, el qual afirmà que qualsevol espai nou que es creï -referint-se al Xesc Forteza- és bo «sempre que es tengui l'habilitat d'omplir-lo de continguts capaços d'atreure el públic», lloà la feina dels intèrprets de l'obra. «El fet que sis d'ells haguessin participat a Somni ha facilitat molt la feina» de preparació d'un muntatge «molt difícil».
I és que, segons explicà Fernández, els personatges que crea Shakespeare «són tan rics i densos en els àmbits humà i psicològic, que se'n poden fer moltes lectures». En aquest sentit, el director assegurà que aquest dramaturg «encara s'ha de superar com a constructor de teatre: Shakespeare sempre té alguna cosa a dir», en aquest cas en forma de comèdia, que li permet transmetre una maduresa impressionant als seus personatges. Aquests aprofundeixen, de manera gràfica i visual, en els temes de la vida, l'amor, l'amistat, que donen el fil argumental d'un discurs «en el qual predomina l'ambivalència sexual».
Una escenografia sòbria, de Dino Ibaáñez, i un vestuari ric, d'Andreu Sánchez i de Pilar Albaladejo, serveixen per ambientar els diferents trams diferenciats en la peça: «món poètic, món còmic i el dramtisme, que no s'arriben a fusionar mai damunt l'escenari».
