L'escriptora Maria Antònia Salvà, autora de la setmana de l'AELC

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va escollir durant la setmana passada la poetesa de Llucmajor Maria Antònia Salvà com a autora de la setmana. Des de la renovació de la plana web de l'entitat cada setmana es dedica a la promoció d'un escriptor i Salvà és la segona de les Illes en ser promocionada, després de Francesc de Borja Moll. Això significa aparèixer ben destacat en la portada principal de la plana de l'entitat i que des d'allà els navegants puguin conèixer la vida i obra de l'escriptor seleccionat. Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869 i va morir a Llucmajor el 1958. Acabats els estudis oficials, als setze anys, va tornar a Llucmajor, on va viure fins a la seva mort tot i que va passar llargues temporades al camp. El seu contacte vital i quotidià amb la natura i el vocabulari de la ruralia, són determinants per entendre la seva poesia. Inquieta lectora, la descoberta de l'obra de Jacint Verdaguer va desvelar-li la vocació literària.

L'any 1907 va realitzar amb el poeta Costa i Llobera un viatge per Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, El Caire i Roma. Consolidà una forta amistat amb el poeta, la benèfica influència del qual no li va faltar mai més i després es féu amiga de Miquel Ferrà i Josep Carner, que esdevingueren guies i mentors literaris.

El 1910 va publicar el seu primer llibre Poesies, quan tenia 41 anys. Josep Carner va ser un gran admirador de l'obra de Maria Antònia Salvà i la va donar a conèixer a Catalunya. Segons el poeta, Salvà representa dins l'Escola Mallorquina «l'endreç angèlic, la complaença íntima de cada cosa al seu lloc, de cada emoció dins una música avinguda i escaient».

Els dos llibres més representatius de la poetessa són Espigues en flor de 1926 i amb pròleg de Carner i El retorn, de 1934. Durant la guerra civil simpatitzà amb el bàndol franquista, però a la postguerra participà activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes. El 1946 va publicar Llepolies i joguines, el segon llibre inèdit publicat a Mallorca a la postguerra en català.

En els darrers anys de la seva vida va rebre l'homenatge de la intel·lectualitat mallorquina i Josep Carner li va editar i prologar amb un important estudi crític les Obres Completes, el 1957. La poetessa també va exercir de traductora, i vessà al català obres de André Bruguière, Francis Jammes, Alessandro Manzoni, Fréderic Mistral, Giovanni Pascoli, Petrarca i Santa Teresa de Jesús. Va arribar a guanyar el premi Palma d'Or als Jocs Florals de Barcelona de 1987, els Jocs Florals de Palma del 1904 i l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Palma del 1910.