Silenci. Poca llum. Enmig de l'auditori del Conservatori hi era l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, de paisà, interpretant una de les peces de l'òpera El Castell d'Iràs i no Tornaràs, l'única creada íntegrament per mallorquins. El Conservatori acollí ahir dematí un dels darrers assaigs de l'obra escrita per Miquel Forteza Pinya i composta per Jaume Mas Porcel. Tant els músics com els cantants prepararen les seves intervencions perquè demà, dia de l'estrena, tot encaixi a la perfecció.
Com la majoria d'òperes, El Castell d'Iràs i no Tornaràs se centra en una història d'amor, de manera més concreta en una rondalla. La peça, amb text wagnerià però amb música d'estil francès, es representà en versió reduïda el 27 de maig del 1957 al Teatre Principal. Ara s'estrenarà sencera amb motiu de la celebració del Dia de les Balears.
La dramatització de l'obra, que es presenta en versió concert, és de l'escenògraf Jaume Martorell. En el repartiment hi figuren la soprano Joana Llabrés, el tenor Antoni Aragón i les joves cantants i estudiants del Conservatori Natàlia Salom i Lorena Medina. De Menorca n'arribaran la soprano Maria Camps i el baríton Jaume Gelabert. I, de la Península, el tenor José María Zapata, la mezzosoprano Itxaro Matxaka i el baríton David Rubiera. Tots seran acompanyats pel Cor de la Fundació Teatre Principal, l'escolania dels Vermells de la Seu i l'Orquestra Simfònica.
El Castell d'Iràs i no Tornaràs és «un drama musical en tres actes». L'acció «se situa en un país i en un temps imaginaris i parteix d'una rondalla recollida per mossèn Alcover; Forteza redueix la història als episodis essencials» i n'altera el final «amb unes notes goethianes».