Experts debaten a Palma l'aplicació del disseny al dibuix i la il·lustració

P.GIMÉNEZ.Palma.
Amb l'objectiu de divulgar les noves tendències i les aplicacions del dibuix i la il·lustració al disseny gràfic, el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma reuní ahir a tres dels millors especialistes en el camp del disseny, el dibuix i la il·lustració. Isidro Ferrer, Premi Nacional de Disseny 2002; Arnal Ballester, il·lustrador i professor de l'escola Massana de Barcelona; i Pere Joan, dibuixant i il·lustrador mallorquí demostraren amb les seves respectives intervencions que «la il·lustració i el dibuix poden comunicar com qualsevol text» i que han de ser emprats com «eines pel disseny».

Reconegut hereu del poeta Joan Brossa «i d'altres que tenen una forma de pensament al que la imatge narra, explica i significa», Isidro Ferrer argumentà davant el centenar de participants el treball que desenvolupa en el camp del disseny i la il·lustració. Pel Premi Nacional, reconegut per una tasca relacionada amb l'art conceptual i la poesia visual, no existeix mètode de treball concret. «En el cas de la conceptualització d'imatges un treballa incansablement. Constament reps estímuls que desencadenen en noves idees. Has d'estar despert per atrapar les idees al vol i fixar-les dins dels límits de l'encàrrec», assenyala el dissenyador.

També anota que la relació amb el client no sempre és decisòria per aconseguir bons resultats, que associa més a l'ús de «llenguatges rics i complexos». Ferrer treballa ara en l'edició d'un llibre de Pablo Neruda i la creació d'una col·lecció de catifes. Tanmateix, reconeix que a l'hora d'acceptar un treball, a més del factor econòmic, valora especialment «la llibertat de tenir un discurs propi». I és que, en opinió de Ferrer, si bé «el nivell del disseny a l'Estat és formalment alt», el nivell d'involucració del professional no està a l'altura. «El dissenyador hauria d'aixecar la veu per fer veure que no només projectam idees alienes, sinó que tenim una opinió personal», afirmà.

Arnald Ballester, per la seva banda, lamentava l'escàs reconeixement de la professió d'il·lustrador a l'Estat, que, «moltes vegades limita el treball només a un camp, el de la il·lustració de llibres infantils». El professor de l'Escola Massana de Barcelona obrí la jornada parlant deMaquillador de cadàvers, símil que utilitzà per fer veure una de les característiques que condicionen la tasca de l'il·lustrador. En opinió d'Arnald, a l'Estat «la il·lustració s'utilitza com a valor afegit a llibres, articles i premsa», i, tenint en compte que «una gran part de les publicacions que es realitzen és absolutament prescindible, la il·lustració maquilla «missatges mediocres i insubstancials».