El món commemora el centenari de Neruda

S.B. Palma.
«Cuerpo de mujer, blandas colinas, muslos blancos,/ te pareces al mundo en tu actitud de entrega./ Mi cuerpo de labriego salvaje te socava/ y hace saltar el hijo del fondo de la tierra». Aquests són els quatre primers versos amb què s'obre el llibre Veinte poemas de amor y una canción desesperada, possiblement un dels més famosos de la poesia en llengua castellana i, tot i que no era el que més li agradava, fou el més popular de Pablo Neruda, de qui avui es compleixen cent anys del seu naixement. Mentre el seu Xile natal es llença a les commemoracions de l'efemèride molts dels països del món d'expressió castellana també s'han sumat a les celebracions del centenari.

Biològicament Pablo Neruda va néixer a Parral el 12 de juliol del 1904, fill d'un ferroviari que de gran li va cremar els llibres. El seu nom a la partida de naixement era Neftalí Ricardo Reyes Basoalto. El 18 de juliol del 1917 va publicar al diari La Mañana el seu primer article, amb el títol de Entusiasmo y perseverancia i el 30 de novembre de l'any següent, el seu primer poema Mis Ojos a la revista Corre Vuela de Santiago. Però Pablo Neruda no va néixer fins a l'octubre del 1920. Conscient que l'actitud del seu pare José Àngel Reyes no veia amb gens bons ulls la seva activitat, va escollir el cognom Neruda de l'escriptor txec Jan i el va ajuntar amb Pablo, que li agradava.

Llavors va empenyorar el poc que tenia i va pagar-se l'edició de Crepusculario, el seu primer llibre. Però va ser l'any següent amb els Veinte poemas de amor y una canción desesperada que va assolir la fama. Aquest llibre és avui en dia un dels pocs bestsellers de la poesia i són molts els que roben entre les seves planes alguns versos per tal de seduir les al·lotes.

El jove poeta accepta als 23 anys un càrrec per sortir de Xile: cònsol honorari a Rangún. Inicia així una carrera diplomàtica que el va dur a Colombo, Batavia i Singapur. El 1933 va a Buenos Aires i després arriba a Barcelona i a Madrid, on el 1935 apareix Residencia en la tierra, un llibre del qual ell no semblava estar gaire orgullós, però que tots els crítics consideren que és la seva millor obra. El llibre de totes maneres, havia estat escrit essencialment a Rangún.

A l'Estat es va fer amic dels poetes de la generació del 27 i s'implicà en nombrosos projectes culturals, com l'edició d'una revista. La Guerra Civil espanyola va ser determinant perquè Neruda deixàs enrere la seva visió anarquista de la vida i la política i assumís un definitiu compromís militant. Després dels bombardeigs de Madrid i la persecució dels seus amics -amb la mort de Lorca inclosa- Neruda es va adscriure a l'esquerra i l'antifeixisme i després al comunisme.

De la seva visió de la guerra civil va sorgir España en el corazón, que li va costar el càrrec i que fou un gran canvi en la seva poesia ja que el Neruda poeta i el polític es converteixen en les dues cares del mateix mirall. Des de París va organitzar la travesia del Winnipeg, un vaixell ple de republicans espanyols que desembarcà en el port de Valparaíso.

El 1945 va ser elegit senador, però la il·legalització del partit comunista el va dur a l'exili fins el 1953. Foren els anys en què va escriure Canto genera sobre l'epopeia d'Amèrica, l'únic llibre que duia el Che quan el mataren.

A París va escriure Los versos del capitán i Odas elementales i el 1971 ocupà l'ambaixada oferida per Allende. Morí només dotze dies després del cop d'Estat contra el seu amic.