Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 1577-Anvers, 1640) enllesteix una de les seves pintures més emblemàtiques. Es tracte deRapte de les filles de Leucip, que es conserva a l'Alta Pinacoteca de Munic. El quadre representa els dioscurs Càstor i Pòl·lux en el moment d'apoderar-se de les filles del rei d'Argos. És, segons els crítics, la seva composició més harmoniosa, puix que sap combinar l'atractiva bellesa carnal amb una delicada tendresa, quelcom que destrament contrasta amb la violència dels homes i els cavalls. Es també una evidència que el cànon de la bellesa femenina ha canviat molt des d'aquells temps. Rubens fou un artista que va saber connectar les conquestes pictòriques italianes amb el barroquisme flamenc. Era fill d'un jurista que per causa del seu calvinisme hagué de marxar a Alemanya. Recordem que aquella doctrina protestant, fundada per Joan Calvino, es distingia de les altres, reformistes protestants, pel seu origen democràtic atribuït a l'autoritat religiosa; la supressió completa de les cerimònies; la negació absoluta de la tradició; el dogma de la predestinació; la reducció dels sagraments al baptisme i a combregar. Mort son pare i acompanyant la seva mare vídua, quan tenia 10 anys, es traslladà, Rubens, a Anvers i allà, col·locat de patge a casa d'una gran dama, la comtessa de Lalaing, pogué aprendre les belles arts que eren la seva autèntica vocació. Els seus primers mestres foren Adam van Noort i Otto Vaenius. Després viatjà a Itàlia on el seu aprenentatge, en el decurs d'una llarga estada de set anys, fou definitiu. Protegit pel duc de Màntua visità Espanya en temps de Felip III i el duc de Lerma el rebé i el tractà amb gran deferència. Retornaria a Espanya durant el regnat de Felip IV i coneixeria Velázquez. En realitat doncs, el «rapte» forma part de les pintures fetes entre el 1610 i el 1620, grans llenços barrocs de tema religiós o mitològic, producció de jovenesa. Càstor, heroi mitològic, era, com el seu germà bessó, Pòl·lux, fill de Júpiter i de Leda, al qual estigué sempre molt unit. Els seus dos noms són esmentats amb freqüència com a símbol d'amistat. Els podeu veure representats a una finestra renaixentista, en el casal del Capità Fletxes, en el carrer de la Glòria, de Palma, fet que demostra que aquella moda, amb els mateixos personatges de la mitologia grega, era també present entre nosaltres. És un baix relleu, petit però ben interessant. Argos era una ciutat del Peloponès, prop del golf de Nauplia, i antiga capital de l'Argòlida. Prengueren aquest mateix nom Argos, un príncep que segons la faula tenia cent ulls i sempre en tenia cinquanta d'oberts. Guardià de Junus, fou adormit amb música de flauta per Mercuri, el qual li tallà després el cap i sembrà tots aquells ulls en la cua del paó. Nomia també Argos el ca d'Ulisses.
El rapte de les filles de Leucip (1617)