L'últim número del suplement semanaLa Luna de Metrópoli que es publica cada divendres amb el diari El Mundo es fa ressò en un ampli reportatge de l'exposició Picasso. Ceràmiques que acull el Cercle de Belles Arts de Madrid fins al pròxim 12 de setembre. Sota el títoLa vajilla de Picasso, la redactora Almudena Baeza explica detalladament el contingut de la mostra que «reuneix una variada selecció de peces que pertanyen a la Col·lecció Serra i a Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma» afirmant que amb la seva visió «es pot gaudir de fonts, plats, alguns decorats per ambdues cares, tassons i gerres tornejades» sobre les quals Pablo Picasso va deixar testimoni del seu geni.
Geni és el qualificatiu que utilitza la redactora per definir el sentiment que desperta la visió de la col·lecció, que reuneix una sèrie de peces del període de 1947 a 1954 que «vessen harmonia, plenitud i felicitat» i «a les quals el dibuixant compulsiu que habita en ell -referint-se a Picasso- aflora amb espectacular llibertat, ja que cada marca que fa a una peça de terrisseria abans de ser cuita resta allà per sempre».
L'article, que s'inicia explicant com el pintor malagueny trobà a la ceràmica «un camp inexplorat al qual tendria lloc no només la ruptura amb l'obra única, sinó el divorci dels lligams estètics als quals estaven sotmesos els objectes extrets dels forns», senyala que l'exploració dels recursos de la tècnica va descobrir a Picasso «un camp afí al seu temperament». L'artista «revolucionà i trastocà les tradicions», assenyala el text.
Els afalags sobre la producció ceràmica de Picasso, i en concret sobre les peces que exhibeix el Cercle de Belles Arts de Madrid, continuen en reconéixer que «les innovacions no només es produeixen a la decoració». En aquest sentit, l'article posa èmfasi en la qualitat d'«escultor» de l'artista, que propicià que «fos capaç d'idear procediments extraordinaris», que s'adverteixen en els canvis que mostren algunes de les peces exhibides per simular formes antropomòrfiques característiques en la producció de l'artista, que, amb la seva forma de treballar «creà escola a Vallauris (França) i als seus voltants».