Mor a Lisboa Antonio Caetano de Abreu Freire Egas Moniz, famós cirurgià portuguès que havia nascut a Avanca el 1874. Després d'estudiar medicina a la Universitat de Coimbra, en fou professor el 1902 i nou anys després era nomenat el primer catedràtic de neurologia de la Universitat de Lisboa. Durant aquells anys, les seves experiències científiques es basaven en la visualització dels vasos sanguinis, especialment els del cervell. Això ho aconseguí injectant en la sang una substància opaca als raigs X i després fotografiant-ne els resultats amb el mateix sistema. Però la fama, diríem universal, no li vengué fins passades més de dues dècades. En aquells moments eren molts els neuròlegs interessats a investigar la regió davantera del cervell, el lòbul prefrontal. Moniz s'hi dedicà plenament. Sabia que aquella zona no tenia funcions definides, que era anomenada una de les «àrees silencioses» del cervell i se suposava que servia de centre coordinador, un indret on s'hi devien dibuixar els camins al llarg de les cèl·lules nervioses i, per tant, on s'hi amuntegaven les experiències de la nostra vida i dels nostres pensaments. Quan un malalt mental ja no tenia sortida amb la psiquiatria ordinària o la teràpia física, potser seria possible separar els lòbuls prefrontals i alliberar el pacient d'unes característiques nervioses que ell mateix s'hauria bastit. Amb aquesta idea i després d'una extensa planificació, el 1933 duia a la pràctica tal operació, la qual suposà un cert èxit, puix que els pacients milloraven. Això significà l'obertura d'un nou camí científic en el camp de la medicina, la psicocirurgia.
Els treballs del doctor Moniz, en aquest sentit, considerats, però, com un darrer recurs, tenen un ús molt limitat. Tanmateix, l'any 1949 li era concedit el premi Nobel de Medicina i Fisiologia.
Un altre aspecte del doctor Moniz fou la d'un home polític, preocupat pels afers públics. Fou diputat abans de la Primera Guerra Mundial i el 1917 ocupava el càrrec de ministre d'Afers Exteriors.
Recordem quina va esser la participació de Portugal en aquell gran conflicte, amb la tramesa de tropes en ajut de l'Exèrcit britànic. Alemanya va haver de reconèixer, finalment, la necessitat d'un armistici. El 7 de novembre de 1918, els plenipotenciaris elegits pel Govern es presentaven al quarter general del mariscal Foch, en el bosc de Compiègne. Les condicions dels aliats exigien l'evacuació dels territoris belga, francès, alsacià i lorenès, així com de la vorera esquerra del Rin, que els aliats ocuparen. Encara hi hagué alguns combats, però el desordre ja s'apoderava de l'esquadra i dels pobles germànics. L'emperador Guillem II abdica i fuig a Holanda. Serà en nom d'un Govern provisional, presidit pel socialista Ebert, que la delegació alemanya accepti les condicions de l'armistici, el qual entra en vigor l'11 de novembre de 1918. Per aquest motiu i guanyada la guerra, el doctor Moniz dirigí la delegació portuguesa de la Conferència de Pau de París de 1918.