El músic britànic oferirà un concert acompanyat de la seva banda al Teatre Xesc Forteza de Sa Calatrava el proper dissabte 18 de desembre. El recital a Mallorca arriba en un moment de recuperació d'aquest artista de seixanta anys que ara veu la seva extensa discografia reeditada, un esdeveniment que no és nou per Ayers, qui visqué a temporades a Deià i fins i tot en féu referència al disc Deia Vu, editat per Blau en els anys 80.
Mentre que el seu nom pot resultar indiferent a molts, el cert és que aquest músic criat a Malàisia (el seu pare era oficial de districte al país asiàtic) i surat musicalment als cercles de Canterbury ha esdevingut un d'aquells personatges a tenir en consideració per copsar amb major profunditat l'escena psicodèlica britànica dels anys 60 i 70.
Fou a la ciutat britànica on la influència de l'espontaneïtat i llibertat apresa a Àsia eclosionà amb els cercles de jazz d'avantguarda, dadaistes, poetes i en especial amb Robert Wyatt, Hugh i Brian Hopper i Richard Sinclair. Tots ells formaren The Wilde Flowers el juny de 1963 per esdevenir Soft Machine el 1966.
Però fou l'any abans que Kevin Ayers acompanyat pel seu amic David Allen viatjà a Eivissa per gaudir de la llibertat i el bon vi, una passió que encara l'acompanya. El viatge el marcà profundament i fou la llavor de les posteriors estades a Deià, envoltat d'una florida escena artística.
L'èxit de Soft Machine a l'escena londinenca i l'aliança amb el mànager Chas Chandler i el seu protegit Jimi Hendrix o el productor Kim Fowley els féu acompanyar el genial guitarrista de Seattle en una maratoniana gira pels Estats Units que deixà exhaust Ayers. Una vegada més, l'artista s'escapà a Eivissa cercant pau i serenitat. Aquest fet marcà la seva partida de Soft Machine, a la vegada que l'inici de la seva carrera en solitari.
35 anys després de l'edició del seu debut personal, Joy of a Toy, Kevin Ayers ha aportat a les discoteques més selectes una col·lecció de treballs imprescindibles segons la crítica més primmirada. Alguns citen eShooting At the Moon, presentant a la banda que l'acompanyava, Whole World, un jove i tímid Mike Olfield a la guitarra. La llegenda conta que Oldfield va prendre la gravadora d'Ayers per a les maquetes del seu Tubular Bells. Però la llista continua. Molt recomanables són també eWhatevershebringswesing, impossible de traslladar als escenaris per la fastuosa orquestració de 12 músics que incloia, o l'aclamat pels fans Bananamour, intent d'arribar a les llistes d'èxits comercials amb el seu single de sortida, Caribbean Moon.