Troben un llenç de la murada renaixentista d'uns 40 metres

Un espectacular llenç de murada renaixentista, de prop de 40 metres, i part d'un bastió d'aquesta, el del Socors, ha sortit a la llum aquesta setmana en un solar del carrer Enric Mateu Lladó, a la Porta de Sant Antoni, on es construeix un edifici d'habitatges.

La troballa obligarà els seus promotors a modificar el projecte, ja que la línia de muralla arriba directament fins a la meitat del terreny.
Josep Merino, un dels arqueòlegs que realitzen el control d'urgència preceptiu en tota obra al centre històric, comentava ahir que el departament de Patrimoni Històric del Consell ja ha estat informat verbalment de la troballa i que, ara, n'han de fer un informe escrit.

El futur de la muralla sobre si ha de quedar a la vista, o simplement es documenta i es torna a tapar, serà decidit en la Ponència Tècnica de Patrimoni.

Merino va qualificar d'«espectacular i important» la troballa, tant per les seves dimensions com perquè havíem perdut una mica la noció de per on passava la muralla» del segle XVI, que es va acabar de fer caure a començaments del XX, encara que els arqueòlegs ja tenien la sospita que segurament la trobarien al solar, com ha succeït.

Es tracta d'un mur de pedres de marès com el que fa uns anys es va descobrir a via Roma.
Els treballs han deixat al descobert un fragment de 40 metres de la part externa de la murada recoberta de plaques de marès, que coincideix amb els límits del solar, o 15 metres de bastió, un element defensiu que sobresurt del perímetre del solar.

La murada renaixentista es va projectar el 1575 per reforçar la murada medieval, amb una forma ovalada que permetia l'ús de l'artilleria per a la defensa de la ciutat. L'augment demogràfic de la ciutat generà un moviment que defensava el seu esbucament per raons de salubritat i per permetre el creixement de la ciutat. La seva destrucció fou aprovada el 1868 i, el 1902, el rei Alfons XIII signà l'ordre d'esbucar totes les murades.

Els arqueòlegs explicaren que l'eliminació de la murada es considerà un «signe de modernitat» encara que lamentaren la seva desaparició.