N. ABAD. Palma.
Qui fou la veu principal de Ketama emprèn una nova carrera amb l'edició de Vengo venenoso, treball que presentarà en directe le pròxim dia 24 a la sala Mozart de l'Auditòrium. El primer disc en solitari d'Antonio Carmona ha estat gravat a Los Angeles sota la batuta de l'argentí Gustavo Santaolalla. El treball posa un peu en el pop llatí, en el rock i en el hip hop sense abandonar el toc flamenc de la seva veu, les seves cotitzades percussions i pals com els tangos, que obren i tanquen el disc. Compta, a més, amb les col·laboracions de Juanes i La Mala Rodríguez.
-Després de més de dues dècades amb Ketama, com heu viscut aquest procés d'independència musical?
-Amb molta il·lusió i ganes de treballar en aquest nou projecte... Ara s'ha de començar a lluitar per treure endavant la meva carrera en solitari.
-Veniu «verinós», denunciant temes tan preocupants com la immigració.
-Sí. Des del principi he tractat sempre els assumptes socials, i en aquest fet hi influeix una mica que jo sigui gitano.
-Llavors, similars reivindicacions però amb un so diferent.
-No m'agrada encasellar-me i en aquest disc es demostra. Per mi és un treball rodó però, al cap i a la fi, és el públic qui ho ha de decidir.
-Un treball rodó en el qual vós heu apostat per espoliar la vostra música d'un excés d'arranjaments.
-Sí. En produir tots els discs de Ketama, vaig decidir que tant a la música com en la vida volia ser més minimalista. Abans vivíem amb poc, amb el que era just, però ara sempre necessitam més i això és el que vull evitar.
-Això no obstant, incloeu bastants guitarres elèctriques. Vos excomunicaran definitivament els puristes flamencs?
-Després de la partida de Juan i de Josemi del meu costat, no puc posar guitarres flamenques al disc havent estat amb els millors. Això seria impossible.
