El gran músic rus Mstislav Rostropòvitx, considerat el millor violoncel·lista del segle XX, va morir ahir a Moscou, un mes després de celebrar amb magnificència el seu 80 aniversari. La catedral de Cristo Salvador serà l'escenari d'una missa de cos present per Rostropòvitx, que rebrà sepultura al cementeri Novodévichie, on descansen els russos il·lustres. Però abans tindrà lloc la vetlla al Conservatori de Moscou, on va iniciar els seus estudis als vuit anys i es va forjar el seu geni musical i on fa tan sols un mes 100 violoncels van sonar en el seu honor en el dia del seu aniversari, en al·lusió als 100 anys de vida que li desitjaven els seus deixebles i admiradors. Ja llavors, en el concert de gala i després a la recepció oferta al Kremlin en honor al mestre octogenari, Rostropòvitx va aparèixer desmillorat, pàl·lid i prim.
Acabava de sortir del Centre Oncològic de Moscou, al qual tornaria el passat 12 d'abril per a una operació quirúrgica d'urgència i on ahir finalment va morir. El nom de Rostropòvitx va presidir durant molts dies la gala d'inauguració del nou Teatre Principal de Palma, reobert tot just divendres passat. Aquesta opció, finalment, va ser desestimada per la delicada salut del violencel·lista rus, que anul·là també les gires que tenia previstes. Rostropòvitx, fill i nebot de violoncel·listes i continuador de l'escola de Pau Casals, de qui va ser deixeble el seu pare, va iniciar la seva brillant carrera devers el 1940. Els premis Stalin en 1951 i 1953, i Lenin el 1964, no feren més que confirmar-ho. A diferència de molts artistes, Rostropòvitx mai no es va limitar al món de la música. Amic personal de monarques i estadistes, però també convençut valedor de la gent sense veu, Rostropòvitx era capaç de deixar-ho tot i volar al lloc on considerava que la seva presència era imprescindible.