Juan Carlos Falcón: «A la meva pel·lícula, la mort hi és tan present que torna quotidiana»

MARGALIDA BONNÍN.Palma.
Juan Carlos Falcón (Las Palmas de Gran Canària, 1969) arriba a la sala Rívoli de Palma amb el seu primer llargmetratge. La Caja s'estrena a Mallorca avalada per crítica i públic, que ja li han donat vuit premis.

Som als anys 60. Un pati de veïnes d'un poble de pescadors vetla el cadàver del senyor Lucio, el seu veí més odiat. Cadascuna de les protagonistes que l'envolta té una venjança preparada per a ell abans que l'enterrin.

En una setmana que el món del cinema està de dol, Falcón debuta amb una tragicomèdia d'aire costumista que es riu del mort i de qui el vetla.

"La mort és molt present en la vostra obra. D'on ve aquesta fixació?
"Des de petit m'ha cridat molt l'atenció aquesta mena de «teatret» que es munta al voltant de la mort.Les bodes i els funerals eren esdeveniments socials a l'època, quan s'havia de quedar bé amb els veïns. La hipocresia hi era molt present.

"És per això que n'heu fet una comèdia?
"M'agrada riure'm de la mort i faltar-li al respecte. En la pel·lícula, hi és tan present que torna quotidiana. Una viuda deixa el seu marit mort a la veïna perquè no té lloc a casa. Durant 24 hores un grup de dones ha de conviure amb el cadàver de l'home que odien.

"El planter d'actors és impressionant. Com vàreu aconseguir que gent com Maria Galiana i Antonia Molina hi actuassin?
"Fou tan senzill com enviar-los el guió. A Àngela Molina li enviàrem un dilluns horabaixa i dimarts dematí ja telefonava per dir que hi volia participar. El que importa és que la història estigui ben explicada.

"En aquest cas, està inspirada en la novel·la de Víctor Ramírez «Nos dejaron el muerto». És fidel al llibre?
"N'és una adaptació absolutament lliure que es basa en una anècdota. Quan em va caure a les mans i vaig llegir la primera frase, «Ens deixaren el mort un dissabte migdia», el vaig trobar tan visual que en vaig voler fer una pel·lícula.

"És molt difícil per a un debutant tirar endavant el seu projecte?
"Si he de ser sincer, sí. A mi em feien costat un productor i uns actors de primer nivell. L'únic que fallava era jo. A l'hora de cercar inversors ningú no volia el projecte perquè no em coneixien.

"Ara que teniu un èxit a l'esquena, pensau en un nou projecte?
"Ja l'estic escrivint. És una comèdia romàntica que també gira a l'entorn del món femení. De moment, no en puc donar més detalls.