Trobador, poeta o narrador d'històries, tots els mots li escauen. Enric Casasses (Barcelona, 1951) rau aquest cap de setmana a Mallorca talment un expedicionari, difonent els seus mots acompanyat d'una nova fornada de poetes illencs. Ahir al matí recità a la UIB amb els (in)Continents Eufòrics, mentre que al vespre ho féu al bar Pinzell amb A la panxa del poema en prosa. Un recital de poemes en prosa, la forma amb la qual Casasses se sent més còmode. Demà, també acompanyat per joves poetes, prosseguirà la particular expedició trobadoresca fins a Llucmajor per recitar lletres de Maria Antònia Salvà.
- Just quan se celebren els 50 anys de la mort de Salvà, vós veniu a recitar els seus versos acompanyat de plomes novelles. Salvà fou una poetessa «carrinclona», com de vegades se l'ha titllada?
- Maria Antònia Salvà té poemes de primera fila, com els grans del segle XX. Poemes bons, molt especials. Ara bé, també té un altre vessant beat, quasi carca, que a mi no m'interessa.
-Quina mirada de Salvà vos interessa?
-És complex definir un poeta en quatre ratlles. Amb les coses de la natura Salvà hi veu tot un món nou que està fet de plaer i que també frueix. Això és la poesia. El que passa és que tal vegada hi ha una part de la seva obra que encara no ha arribat. La seva biografia és una mica penosa, però d'aquests n'hi ha molts. Salvà és un dels poetes que domina l'idioma com pocs.
- Emmarcada dins l'Escola Mallorquina, tal vegada no se l'ha tractada com es mereix?
- Potser sí que se l'ha tractada injustament o no s'ha sabut acabar de veure tot el seu valor. Entre ser pagesa, dona i beata, tenia totes les de perdre.
- Ella tenia un llenguatge molt cuidat, el vostre també. Són semblances casuals?
-El seu llenguatge és cuidat sí, però el sentiment d'aquests poemes que a mi m'interessen també és ben fort. Ella posa el cor en els poemes, cosa que no és cap defecte, sinó el contrari. Les meves formes són més multiformes i poliglotes dins el català.
- Han de passar 50 anys després de mort perquè es reconegui el treball d'un poeta?
-Mort, tallats a bocins i embolicats de regal.
- Vos considerau un poeta innovador o trencador?
- En un moment donat amb la meva poesia pensava: això no es fa, em renyaran. I això m'agradava, encara que després veus que allò ja es feia fa anys. La innovació no és un valor, allò interessant és fer una manera nova d'estar en el món, de dir les coses. No tant en la forma del vers, sinó que la transformació es fa en l'acte de mirar. Cada poeta és un individu únic.
- Parlau sovint trobadoresc, què és?
-És aquell moment gloriós de la Provença on semblava que la poesia fos el discurs principal de la societat, era el mitjà de comunicació. Un temps en què hi havia una llibertat que voldríem ara. Avui vivim una de les èpoques més fosques i autoritàries de la història.