Partim de Valldemossa i ens dirigim a l'escola pública, des d'on anam a cercar l'inici del camí del pla del Pouet. Al final de l'asfalt, per l'esquerra, agafam el camí en pujada, amb sòl de roques irregular. Deixam la desviació de ses Basses, a la dreta, i passam per un botador de fusta. A l'altra part, en lleugera tendència cap a l'esquerra, a l'esquerra del primer revolt, arribam a la font de l'Abeurada.
Novament pel camí del pla del Pouet pujam un camí rost, fins que agafam una drecera que surt de la dreta del camí, i que en realitat és el vell camí de ferradura. Més amunt, assolim la barrera del Pouet. Des de la barrera del Pouet continuam cap al nord, en línia recta però amb lleugera tendència cap a l'esquerra. El pla del Pouet ocupa una clariana oberta entre l'alzinar i era un centre d'abastiment i de distribució d'aigua entre els carboners. Al bell mig del pla encara resta el solitari pou, ara inutilitzat, que dóna nom al planiol.
Des del pla del Pouet continuam en direcció nord-est, lleugerament cap a la dreta. Ens endinsam dins l'alzinar, per on una pujada suau ens condueix en poc temps al coll de Son Gallard. Aquest indret és un entreforc de camins; a la dreta, en pujada, avança l'itinerari cap al camí de l'Arxiduc i el puig Caragolí, per on continuam. En aquest coll, l'Arxiduc hi féu construir uns pedrissos que convergeixen en forma d'angle.
En poc temps la vista comença a eixamplar-se. Si volem visitar la cova de l'Ermità Guillem, a uns cinc o sis minuts de pujada des del coll de Son Gallard, trobarem una desviació cap a la dreta. A un centenar de metres hi ha un portell que dóna accés al recinte de paret que tanca l'entrada de la cova. Després de visitar la cova, continuam la pujada en direcció nord/nord-est. Deixam a l'esquerra un rotlle de sitja i una barraca i voltam cap a la dreta i, en el següent revolt, giram cap a l'esquerra. Mentrestant, el sender adopta les característiques del camí de l'Arxiduc, amb un marge de sosteniment a la part esquerra.
Després arribam a una volta del camí que serveix de mirador. Aquí apareix per primera vegada en escena la Foradada i, a la dreta, es despleguen els impressionants espadats que acolliran els nostres propers passos. Assolida la pujada, arribam a un autèntic mirador natural on l'altitud de l'indret ens reserva una sorprenent vista panoràmica sobre la costa nord, on la Foradada és l'estrella indiscutible. Mentrestant, a l'esquerra queda el buit format per altíssimes penyes tallades a plom. Aquesta zona és coneguda amb el nom de les Tres Osques.
Per davallar pels cingles de Son Rul·lan, poc abans del puig Caragolí, hem d'anar per la desviació de l'esquerra, abandonant el camí de l'Arxiduc, i avançar en direcció nord. Davallam un tram de ruta sense camí, per roquissar, però amb algunes fites indicadores. Després d'un primer ressalt o graó natural, apareixen davant la nostra vista un reduït grup d'alzines i, més a l'esquerra, les cases de Son Marroig. Ens dirigim cap a les alzines. Ens trobam ja a la part alta dels cingles de Son Rul·lan. Entre les alzines hi ha un avenc de grans dimensions. Per trobar la davallada, deixam l'avenc a la dreta i resseguim el tirany directe a la mar; després s'orienta cap a la dreta i, quan ens apareix a la dreta la imatge del poble de Deià, apareix l'empedrat del camí que ens col·loca sobre una gran balconada natural.
El camí dels cingles de Son Rul·lan sembla una gran rampa que discorre entre les penyes superiors i la timba, als seus peus. D'aquí el nom de cingle, entès com a penya-segat o espadat vertical i, per extensió, com a camí que, en forma de cornisa en ziga-zaga, salva vertiginosament la verticalitat. Tanmateix, la davallada és còmoda i segura amb alzines joves. Camí avall, ens endinsam en un alzinar espès, amb penyes a la dreta. Els cingles de Son Rul·lan acaben en el bosc del Molí, a prop de les cases de Son Rul·lan.
Continuam per un camí de ferradura que dissenya revolts curts. Superat el segon rotlle de sitja, s'accentua el rost de la davallada. Aquest nou tram de revolts, onze en total, acaba sobre un ranxo de carboner, que mostra un forn de pa. Pocs metres abans del forn hem de posar atenció al camí, atès que hem de voltar cap a la dreta, en direcció nord. La nostra ruta ha d'enllaçar amb el camí que discorre rere un rotlle de sitja i la barraca. És aquesta nova via un camí de carboner, de carro. L'hem de seguir cap a l'esquerra, en davallada.
Dos minuts més endavant, a la vorera dreta del camí, hi ha una gran pica d'aigua treballada en una roca. Immediatament, un revolt que gira cap a l'esquerra deixa a la dreta un conjunt de sitges i de forns de calç. Un poc després, trobam, successivament, dos entreforcs de camins, que agafam per l'esquerra. Després de la segona cruïlla fan aparició les marjades i les oliveres del comellar de les Rotes. El nostre itinerari segueix aquest comellar per la part esquerra.
Arribarem així a un portell amb una barrera metàl·lica. Aquest portell marca el camí que condueix a les cases de Son Rul·lan. Anam cap a la dreta, en davallada per un camí empedrat que ens encamina a la caseta de les Rotes.
Abans d'arribar-hi veurem la font de les Rotes. Vora la font es troba la caseta de les Rotes. Continuam la ruta pel camí empedrat que davalla cap a Deià. Avançam pel centre de la coma, entre marges i vora el torrent, per un antic olivar envaït pel pinar. Aviat passam una barrera de fusta amb botador. Ens trobam molt a prop del castell del Moro, el penyalar del qual tenim a la dreta del camí. Aquest esperó fortificat respon a la tipologia de les anomenades bastides, torres de defensa d'origen medieval que controlaven els camins.
Des del castell del Moro continuam, en davallada, fins al costat de les cases de Can Borràs, que queden a la nostra esquerra. Després de franquejar una barrera de fusta, deixam el camí empedrat i entram en el camí de carro. Un poc més endavant, entre garrovers i oliveres, arribam a l'hotel El Molí, lloc on l'asfalt fa aparició. Accedim a la carretera Ma-10, vora el km 62,900, situat molt a prop de Deià. El poble queda a la nostra dreta, i hi arribam després de fer alguns centenars de metres sobre l'asfalt.