Tomeu Penya deixa de banda el seu esperit més revetler i irònic per endinsar-se de ple en el camp dels sentiments i la vida quotidiana, "en el qual qualsevol pot sentir-se al·ludit", assegura. L'enamorament, la ràbia i la bellesa són algunes de les temàtiques que centren el seu nou treball discogràfic, Tomeu Penya, 30 anys després, que ahir presentà als mitjans en una roda de premsa amb gran concurrència. Era una mostra més de la capacitat del cantant vilafranquer per aglutinar el públic més divers després de trenta anys sobre els escenaris i d'"estar més vist que el TBO", bromejava.
Aquest treball, recollit en CD i DVD, suposa també un repte per a Tomeu Penya. És la primera vegada que enregistra un directe i, a més, ho fa davant les càmeres. "Vull que el públic escolti les cançons, però també que s'hi identifiqui", declara. De fet, la diversitat d'assumptes d'aquest àlbum de setze temes ofereix un "breu" repàs de la seva extensa trajectòria professional. S'hi apleguen algunes de les seves cançons més íntimes i romàntiques, però revestides d'uns nous arranjaments preparats per Tomeu Servera. "Ha estat tot un luxe", reconeixia.
Tot i això, Tomeu Penya encara recorda aquell 1980, quan començà la seva trajectòria professional"després d'haver voltat pel món i d'haver cantat en diverses llengües". Fou llavors que inicià la seva carrera en català, "en un moment en què no estava de moda i quan tenia uns objectius ben clars", explica. A partir d'aleshores, no s'ha aturat i no pensa fer-ho de moment. "Encara ens queden moltes coses per fer i d'idees no en falten", afegeix tot xalest en referir-se a aquest nou treball com un repte, però també com un punt i seguit en la seva vocació.
La tasca no ha estat senzilla. "Han estat més d'un any de reunions per decidir com seria aquest projecte i, al final, ens posàrem a fer-hi feina". Després, fou el torn dels arranjaments i dels assajos perquè el maig passat un grup de 'privilegiats' gaudís de l'enregistrament en directe als estudis de cal Músic de Santa Eugènia. El resultat final ja està enllestit en un doble format: CD i DVD.
Quant a la recopilació dels temes, l'autor de Vilafranca no s'està de recordar que aquesta n'és només "una petita selecció", però que de recopilatoris en podria enllestir vint més. "Ja he perdut el compte de les cançons que he compost", assegurava, mentre recordava que el que ell ha tingut en la seva carrera és "molta de sort".
Una 'sort', com ell reconeix, que s'ha plasmat en més de vint treballs discogràfics i que ha mostrat un Tomeu Penya constant i capficat en la vida quotidiana, moltes vegades des d'un punt de vista irònic. Afirma que en tots aquests anys ha canviat d'estils, incorporant-ne d'altres com el rock i el seu country característic, però que el Penya home, la persona "continua sent la mateixa". Amb aquests 30 anys després, ens mostra una de les seves vessants, tal vegada la menys coneguda pel públic jove, que ell vol mantenir ben viva. Sols un dels temes és nou: 30 anys després, per la qual es decanta el cantant, perquè n'és la més novella. I és que l'esperit de continuar el camí no el detura ni un moment.