La febre per grups com Manel, Mishima i Antònia Font demostren que la música en català és ben viva. Ara bé, la indústria musical i els promotors dels Països Catalans no es mostren tan coratjosos. Així ho demostra l'Anuari de la Música que la setmana passada donà a conèixer el grup Enderrock i l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers Professionals de Catalunya. Aquests analitzen l'estat de salut de la música arreu dels territoris de parla catalana.
L'informe destaca que la "crisi econòmica ha arribat amb duresa a la música en directe" i que d'ençà del 2008 la facturació dels directes ha davallat un 30,2%. La resistència del sector prové gràcies a les noves tecnologies, els festivals o la música pop de moda que ha venut discs. Tot i això, les xifres demostren que durant el 2010 els ingressos de música moderna arreu dels Països Catalans davallaren dos milions d'euros, el que suposà passar d'ingressar 9,6 milions el 2009 als 7,5 de l'any passat. Una situació que també es reflectí amb el nombre d'espectadors que, en dades globals, foren un 20,4% inferiors a fa dos anys.
Si ens fixam només en l'àmbit de les Illes Balears -i sempre segons dades aportades per l'SGAE- l'evolució dels espectadors de concerts i festivals de música popular se situa en xifres inferiors a les del 2005. Els concerts i festivals de les Balears donaren cabuda l'any 2009 a 760.000 espectadors, un 14,6% menys que l'any anterior. Aquesta rebaixa també es notà de manera considerable al País Valencià, que davallà un 27,2%, mentre que el Principat trenca la tendència a la baixa i n'incrementà el públic en un 8,7%.
Pel que fa als ingressos en drets d'autor, l'anuari desgrana que a les Illes aquests augmentaren un 46% el 2010. Així les coses, durant el 2009 l'SGAE ingressà 400.000 euros i l'any passat en recaptà 600.000. Pel que fa als concerts que generaren més ingressos, en primer lloc trobam el d'Andrea Bocelli i Elton John a l'Estadi de Son Moix el passat mes de setembre, al qual assistiren unes 25.000 persones. Just a darrere hi trobam la vinguda a Palma d'Alejandro Sanz, que omplí el Palma Arena amb la presentació del Paraíso Express. Els segueixen JoaquIn Sabina, Fito & Fitipaldis i Estopa. Tots ells tingueren lloc a Palma.
Les xifres no són tan coratjoses quan ens referim a concerts de música popular o música clàssica. Durant el 2009, les Balears patiren un retrocés en recitals d'ambdós estils. Els concerts de música popular davallaren un 11,9% (se'n realitzaren 11.378), mentre que els de clàssica només foren 421, un 17,9% menys que l'any anterior. Com és de suposar, amb aquestes xifres a la baixa també davallaren els assistents. En el primer cas tingueren 760.000 assistents (un 14,8% menys) i pel que fa a la música clàssica, foren 73.000. Això suposa un 1,3% de les dades globals de l'Estat espanyol, però un 27% menys d'espectadors respecte del 2008.
Qui més sona
L'anuari de la música destaca que qui ha trencat la inèrcia del descens ha estat la indústria discogràfica catalana que, segons apunten, durant el 2010 va créixer un 4,2% "gràcies a l'augment de les vendes dels discos físics". Si ens fixam en el top ten de vendes de discos catalans (que no vol dir en català), al primer lloc trobam Sergio Dalma (180.000 exemplars), seguit del disc de La Marató (150.000) i Joan Manuel Serrat i el seu Hijo de la luz y la sombra. En la desena posició es col·loca Maria de la Mar Bonet amb més de 10.000 còpies venudes per Bellver. El disc en català més venut fou el primer de Manel (Els millors professors europeus), amb 30.000 còpies. Dins el Top de Vendes de discs en català aportat per Promusicae i dades dels editors per a l'Anuari, també hi trobam Cris Juanico amb Pedres que rallen (3.000); Tomeu Penya amb el directe 30 anys després (1.557 còpies), Albert Pla i Joan Miquel Oliver, amb 1.121 exemplars venuts, i Amansalva, amb 1.000 còpies.