Lluís Llach pronuncià ahir a Palma El meu amic Miquel Martí i Pol i la bona vida, la conferència que clausurà al Centre de Cultura Sa Nostra el cicle de la UIB La bona vida, en el qual ja participà l'any passat. I fou també el 2011 quan la UIB cedí 20 ordinadors reutilitzables perquè la Fundació Lluís Llach els enviàs al Senegal, on treballa per millorar les condicions educatives al poble de Palmarin amb el projecte Anem més lluny i on el músic passa gairebé la meitat de l'any, lluny del seu celler del Priorat. Aquesta cessió puntual es convertí ahir en un conveni de col·laboració entre les dues institucions per continuar enviant-hi equipament periòdicament.
Què és la bona vida per Lluís Llach? "N'hi ha un bon grapat de possibilitats, i cada un ha de trobar les seves. A mi m'interessa l'ésser humà, les seves inquietuds, trobar-me amb les persones i parlar-hi", explicà Llach, qui es declarà "tan revolucionari i encès com el primer dia". "Amb l'edat hi ha més experiència, però també sembla que creixen uns barrots, i no vull que m'empresonin ni deixar de qüestionar les coses", afegí. "La bona vida no està deslligada d'una visió crítica de la societat", precisà.
La revolució li surt pels quatre costats, a Llach, quan parla de la situació actual. "Em desespera que cançons meves fetes en circumstàncies molt fotudes, dictatorials, encara siguin vigents. És dramàtic", afirmà. "La democràcia té moltes virtuts i s'ha de defensar sigui com sigui, però ha portat al poder una classe política de la qual no entenc que no s'hagi escarmentat. El PP desenvolupa unes pràctiques impresentables que impliquen la destrucció física i moral del país", explicà el músic, abans de ‘renyar' els periodistes amb una bona rialla. "Si continuau demanant-me aquestes coses, em provocareu un col·lapse!". Ja sense bromes, Llach desitjà "que la lluita prossegueixi, perquè tocar fons pot servir per donar una bona empenta i tirar endavant".
Malgrat que "l'exèrcit" neoliberal "és molt complex i treballa en molts fronts per trastocar valors humanistes fonamentals", hi ha una cosa que no s'ha de perdre mai: l'alegria de viure. "Que no us amarguin, que no us llevin el somriure, per favor. Això us pertany", digué per acabar, molt seriós, Lluís Llach.