[VÍDEO] L’espectacular història d’èxit de Ressonadors explicada per Josep Costa

El jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya, l’eivissenc Josep Costa, ha publicat una comunicació al seu perfil d’Instagram on explica de manera immillorable l’èxit espectacular que han tengut i tenen el grup Ressonadors. Un èxit vinculat a la recuperació de les arrels musicals d’Eivissa, aplegades 50 anys abans per UC.

Aquesta és l’explicació, en 14 punts vinculats a 14 fotografies o vídeos, que fa Josep Costa.

«Aquests dies molts catalans que vénen a Eivissa de vacances es pregunten què en queda de la nostra llengua i cultura enmig de la invasió de turistes que omplen platges i discoteques.

Us ho cont amb una petita història que comença fa 18 anys i que és el fil que lliga diverses generacions a la cultura pròpia i li dona continuïtat:

1. El 5 d’agost de 2025 milers de persones al centre d’Eivissa, als peus de les seues muralles declarades patrimoni mundial, canten una cançó tradicional eivissenca. Què és això?
2. Era un concert de Ressonadors, el grup d’artistes que han versionat cançons tradicionals eivissenques amb ritmes actuals.
3. El concert era tan massiu com el primer, del 7 d’agost del 2009. La dada curiosa? Al 2025 hi havia una enorme quantitat de joves que amb prou feines havien nascut aleshores.
4. El primer concert el va organitzar l’Associació Vuit d’Agost, a qui dos grans músics (Joan Barbé i Omar Gisbert) havien convençut amb una maqueta de 3 cançons que era bona idea gravar un disc amb versions actuals de cançons populars.
5. Això va ser possible perquè fa 50 anys el grup UC va recollir les cançons per fer-ne versions amb música folk.
6. Ressonadors no només va ser un èxit que va superar totes les expectatives, sinó que va rebre multitud de premis i reconeixements.
7. Una clau de l’èxit va ser la implicació de les veus més destacades que ha donat Eivissa, com ara Ángela Cervantes, i la práctica totalitat dels cantants locals.
8. Però també la creativitat d'en Joan i n’Omar que varen trobar l’estil per a cada cançó.
9. El projecte es va fer gran i va sortir d’Eivissa. No només s’hi va implicar en Gerard Quintana, que ja és un eivissenc més, sinó que amb ell varen venir algunes de les millors veus del país.
10. -12. Sense oblidar Formentera, i artistes que en part gràcies a aquest projecte han arribat a tot el país. Com el Projecte Mut de David Serra.

13. Recuperar i popularitzar les cançons desperta també l’entusiasme pels balls tradicionals.
14. Mai no podrem agrair prou als pares de Ressonadors aquesta injecció d’autoestima i orgull que han donat a tants d’eivissencs.

Quan s’acaba la temporada, Eivissa continua sent eivissenca.