La Universitat Catalana d’Estiu ha acollit aquest dilluns 18 d’agost, en el marc del Congrés de Cultura Catalana (CCC), el debat ‘Narrar el país: periodisme i comunicació als Països Catalans»’.
El diàleg ha reunit referents del periodisme i la comunicació com Tomeu Martí, director del Diari de Balears; Víctor Labrado, escriptor i director de La Veu dels Llibres; i Laura Tapiolas, comunicadora i periodista d’El Temps. La sessió ha estat moderada per Blanca Garcia-Oliver, membre de la revista Caldesa, de Joves pel Valencià i del CCC.
El punt de partida, tal com ha assenyalat Labrado, comporta un handicap: «que imaginem el país tal com ens l’explica la gent que no sol ser d’absoluta confiança». En aquest sentit, Martí ha subratllat que «narrar el país vol dir explicar què som: i som un país ocupat militarment, policialment i mediàticament. Per exemple, a la nostra capçalera parlem de l’exèrcit espanyol com a exèrcit d’ocupació i assenyalam els representants polítics que s’acoten davant el rei Borbó».
«Quan dius les coses tal com les veus, t’adones que hi ha molta gent a qui li agrada que parlem de Països Catalans i que parlem de manera bel·ligerant de les moltes formes de colonialisme que patim». Com a exemple, Martí s’ha referit als darrers casos de discriminació lingüística. «Fa uns anys, ningú parlava d’aquests atacs a la llengua. Però ara, sabem que estam explicant coses que interessen als nostres, i des del nostre punt de vista».
La llengua, element clau
«No narrem el país igual des d’una llengua que de l’altra, perquè la llengua ja és una tria i implica un punt de vista», com ha subratllat Labrado. «No podem oblidar que l’espai comunicatiu que tenim és el que va dissenyar el PSOE els anys 80», que encara veiem viu amb subvencions i complicitats.
«La llengua és l’element vertebrador del país. Escollir-ne una o una altra ja és un element clau per explicar-lo», assegura Tapiolas, que obre un altre aspecte clau: «em preocupa que, quan narrem el país, haguem entès com funciona internet i les xarxes socials. Per fer-ho, hem de saber com funciona l’algoritme, ja que l’extrema dreta i els seus mitjans ho saben perfectament».
El nou Congrés de Cultura Catalana
El nou Congrés de Cultura Catalana és un procés col·lectiu que actualitza el llegat de l’històric Congrés (1975-1977) i l’adapta als reptes del segle XXI.
Després de l’experiència d’ara fa cinc dècades, aquest nou procés vol recollir aquell esperit transformador i adaptar-lo als temps actuals, donant resposta a qüestions com la crisi climàtica, la diversitat social, la preservació lingüística, el model educatiu i el rol de la cultura en la construcció d’un futur compartit.
«El nou Congrés és un projecte de la societat civil per a la societat civil, basat en un lideratge en xarxa. Volem un espai divers, transversal i inclusiu, on hi participin jovent, experts, entitats i col·lectius», constata Esteve Plantada, director del Congrés de Cultura Catalana.
Podeu recuperar el debat sencer de ‘Narrar el país: periodisme i comunicació als Països Catalans’ realitzat a la 57a edició de la Universitat Catalana d’Estiu: