Més per Mallorca ha denunciat amb contundència l’increment de categories en castellà als Premis Mallorca que aquest dijous ha anunciat la consellera insular de Cultura. En resposta a una pregunta formulada pel conseller Joan Llodrà, la màxima responsable de la política cultural de la institució insular ha avançat que a les modalitats de poesia i assaig incorporades el 2024, i a la narrativa afegida el 2025, s’hi sumaran l’any que ve dues noves categories: textos teatrals i literatura infantil. Segons denuncia Llodrà, «en només dues edicions, uns guardons que havien estat un referent per a la cultura catalana passen a oferir fins a cinc categories en castellà, gairebé la meitat de la convocatòria».
El portaveu adjunt de MÉS al Consell, Joan Llodrà, ha estat taxatiu: «El que està fent el PP és un atac directe a la nostra llengua i una claudicació davant Vox. Els Premis Mallorca havien nascut per a prestigiar i enfortir la creació en català, i ara el PP els ha convertit en una eina per a empetitir-la i arraconar-la». Segons MÉS, aquesta decisió respon a una «estratègia política deliberada que utilitza la cultura com a instrument de confrontació ideològica».
La portaveu de la formació, Catalina Inés Perelló, ha afegit que amb aquesta política cultural el Consell trenca una trajectòria històrica i coherent de defensa del català, i que l’augment de premis en castellà implica una «normalització» institucional de la marginació de la llengua. «No és una qüestió menor: quan la institució que hauria de defensar la nostra llengua decideix invertir recursos públics a arraconar-la, envia un missatge molt clar: que el català no compta, que és secundari. I això és inadmissible», ha denunciat.
Per tot això, MÉS exigeix la supressió immediata de les noves categories en castellà i la recuperació del sentit original dels Premis Mallorca: «prestigiar la llengua i la cultura catalanes com a patrimoni compartit de la ciutadania». La formació reclama que els recursos públics es reorientin cap a projectes i iniciatives que donin visibilitat i força al català, i que el Consell assumeixi «el compromís ferm i estable de fer de la llengua pròpia l’eix central de les seves polítiques culturals».
