L’Obra Cultural Balear (OCB) organitza l’exposició '«Jo dic que aquesta terra esdevindrà un incendi». Josep M. Llompart: paraules de resistència' pels 100 anys del seu naixement.
L’exposició s’inaugurarà aquest dijous, 25 de setembre, a les 19 hores a Can Alcover, on romandrà fins al 30 de novembre en horari d’11 a 21 h.
Josep Maria Llompart
Josep M. Llompart (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) va ser un dels poetes, prosistes, traductors, editors, professors, crítics literaris i activistes culturals més destacats de la segona meitat del segle XX. Consagrat a la força redemptora de les paraules, va escriure una sèrie d’obres que primer es varen inscriure en el realisme necessari de l’època, molt punyent per tal de despertar consciències i intentar canviar la realitat opressora d’aleshores, per després passar al desvetllament d’altres realitats més secretes. Com a divulgador de la literatura, va donar a conèixer, amb sensibilitat, entusiasme i generositat, els clàssics, però també les plomes del seu entorn inmediat, tot vinculant-se amb múltiples iniciatives que ell mateix va ajudar a fundar.
A més, va ser una persona de poderoses conviccions polítiques que sempre va oferir un suport constant a les noves fornades creatives. Per la seva ingent feinada, i per la qualitat de la seva contribució, se’l considera una figura fonamental a Mallorca però també en el marc general dels Països Catalans. Per la seva tasca al llarg d’una vida sencera, va merèixer els guardons més prestigiosos, des del Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia fns al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Durant els anys vuitanta i noranta, Josep M. Llompart va merèixer càrrecs i guardons destacats: la presidència de l’Obra Cultural Balear entre el 1978 i el 1986, la presidència de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana entre el 1983 i el 1987, el nomenament com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el 1985, la presidència de la Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països
Catalans el 1990, la participació en el festival europeu de poesia a Lovaina convidat pel PEN Català i el nomenament com a escriptor del mes per la Institució de les Lletres Catalanes el juny del 1992. L’any 1982 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural, i la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Aquell mateix any també va publicar els dos volums de Retòrica i poètica (1982), que poc després obtindrien el Premi d’assaig literari de la Generalitat de Catalunya.
L’any següent va veure la llum una primera edició de la seva Obra poètica (1983), que arreplegava tots els títols que l’autor havia publicat fns aquell any. Poc després acabaria editant altres poemaris celebrats per la crítica: Jerusalem (1990) i Spiritual (1992, Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia). Aleshores va ser quan varen iniciar-se una sèrie d’homenatges a la seva fgura.
