Aquest dissabte, dia 18 d’octubre, a les 12 hores, tendrà lloc a Ca n’Oleo (Palma), la presentació del llibre de poemes Brindis, escrit conjuntament per Maria Victòria Secall i Àngels Cardona i editat per Godall Edicions. La presentació s’anuncià el passat dissabte, dia 11 d’octubre, a dBalears. Hem volgut intercanviar algunes impressions amb elles. Aquí les teniu:
Ens explicau com va néixer la vostra amistat?
Fa un grapat d’anys, potser trenta. Va néixer el vincle a partir de la poesia. Les primeres tertúlies informals, llegir poesia i compartir-la. Una admiració i un respecte mutu. La perseverança en trobar-nos almenys un cop cada mes. La creació amb un grup lletraferit de l’escamot de poesia «Fartdart» i els recitals conjunts. Les nostres parelles eren els «tècnics» de so de les accions poètiques. Vam començar a veure’ns els quatre a caminar, al cinema a sopar i nosaltres dues a trobar-nos en el feminisme. Va sorgir l’amistat a foc lent, el goig de compartir, de donar i rebre escalf quan ho necessites.
Com arribau a posar-vos d’acord per escriure Brindis conjuntament?
La coincidència generacional i el feminisme ens duien a un desig de parlar de l’edat, enfront de l’edatisme. Veure el fet d’envellir com un fet natural, com qualsevol etapa de la vida amb goig i ombres, però sentint-nos creatives i a prop, amb ganes d’interrogar-nos sobre nosaltres, fugint dels estereotips. De posar-hi bellesa i humor a la vellesa. Estava clar que les dues ho volíem fer. Vam triar la imatge de l’arbre com un símil, saber què ens deia el cos, saber què havien dit altres dones poetes. Escrivíem per separat i dialogàvem els poemes del llibre en un procés creatiu estimulant, de desvetllar. Un poemari és viu i a quatre mans més.
Quina és la vostra percepció del temps en les persones? Com ho plasmau en els poemes?
El temps és com els cabells i la pell. Un despreniment i un sorgir de nou, un camí. El temps som nosaltres. Ets tu mateixa que vius, com l’arbre, que hem triat.
Com afrontau el fet que tantes dones hagin estat silenciades al llarg de la història?
Que el 50% de les persones sigui silenciada no és ni natural ni casual. Un grup s’erigeix com a preponderant i marca les normes i el lloc de l’altre. És un colonialisme. El grup hegemònic treu avantatges i no cedirà fàcilment ni la seva hegemonia ni el seu «lloc». Només un esforç afegit del grup sotmès allibera l’altre. Com deia Freire. L’amo no allibera mai l’esclau, és l’esclau que allibera amo i esclau i possibilita un nou ordre. És un miracle totes les dones que han fet Art i Ciència, que han constituït la vida. De la seva resiliència hem nascut les feministes.
Ens explicau com heu experimentat el diàleg amb l’obra gràfica de les artistes mallorquines Lola Huete i Carmen Gallegos Zuasti?
Afegir imatges a la nostra poesia ens va temptar. Van fer la proposta a Lola i Carme del projecte que primer anomenàrem «Belles Velles» i va ser ben acollit. Ens trobem, creem independentment poemes i imatges que van sorgint de l’inconscient i de la vida. Les admirem en comú. De vegades la seva obra és obra nova, de vegades obra existent que ens agrada i és just el que volíem. El poema s’enamora d’una imatge o a l’inrevés. I així es dona la conjunció.
Ens podeu avançar qualque projecte de futur?
Ara continuar vivint i descansar amb el goig del llibre editat. Agrair aquest darrer llibre. Fer alguna exposició conjunta, les quatre, a la Coll Bardolet de Valldemossa i a la Lluc Fluxà de Palma, amb poemes i obra gràfica. Assistir a algunes presentacions més que l’editora Matilde Martínez de Godall Edicions proposi i veure que ens duu de nou cada dia.
Gràcies, Maria Victòria Secall i Àngels Cardona pel vostre temps i amabilitat. Enhorabona!