Fou un revolucionari de l’educació, promotor d’una revolta a Madrid, precursor de la independència de Veneçuela, traductor de la Declaració dels drets de l’home francesa, president d’una efímera república de Texas i metge a Nova Orleans i a Cuba, a on va morir en la misèria el 1825, ara fa dos segles. Aquesta és la vida, veritablement de novel·la, del mallorquí Joan Baptista Picornell (1759-1825), que Joan Mayol Serra narra en El sediciós, títol publicat per Nova Editorial Moll amb el suport del Consell de Mallorca.La presentació d’aquest nou volum es durà a terme dimecres 29 a les 19 hores a Can Alcover (carrer Sant Alonso, 24) a Palma, amb la presència de Tomeu Mestre —autor del pròleg—, Gabriel Mayol, Francesca Comas i Carmen Michelena i organitzada per l’Obra Cultural Balear i la llibreria Embat.
Mayol dedica el seu llibre a Aurora Picornell —del mateix llinatge del seu protagonista i, com ell, d’idees molt avançades per a la seva època— i fa servir, a manera de pòrtic, una cita de Cent anys de soledat, de Gabriel García Márquez: «El coronel Aureliano Buendía va promoure trenta-dos aixecaments armats i els va perdre tots». Com aquest personatge de ficció, Picornell va emprendre successives accions revolucionàries, primer a Espanya i després a Amèrica, sense aconseguir l’èxit en cap d’elles, fins a tornar aparentment, en els deu darrers anys, a l’obediència al Govern de Madrid, si bé creient —equivocadament— que aquest aplicaria els principis de la Constitució de Cadis del 1812.
Que la vida de Picornell fou «una extraordinària novel·la» ja ho va dictaminar quan encara era viu i a penes iniciava la seva trajectòria el fiscal de la causa que contra ell es va dur a terme el 1795, amb una condemna a mort, després commutada per l’empresonament. Joan Mayol reconstrueix tota la seva trajectòria prodigiosa, des de la seva infantesa a Palma fins a la seva mort a Cuba, deixant com a única herència un bagul ple de llibres; passant per la seva joventut a Salamanca i Madrid, el matrimoni i un fill a qui va educar com a un veritable nin prodigi, empresonaments i persecucions, aventures a escenaris d’Europa i Amèrica i l’entrega a uns ideals de llibertat, igualtat i educació ben propis de la filosofia de la Il·lustració, a finals del segle XVIII. El primer ministre espanyol Manuel de Godoy, el pintor Francisco de Goya, el polític francès Joseph Fouché, el general cubà Maceo o els mallorquins Miquel dels Sans Oliveri Gabriel Alomar són alguns dels personatges secundaris que guaiten a través de les seves pàgines.
Joan Mayol Serra (Palma, 1954) és un biòleg i polític. Va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987. Entre el 1999 i el 2000 va ser conseller d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. En la seva faceta de biòleg, és tècnic facultatiu de la Conselleria de Medi Ambient i professor associat de la UIB. Al segell Moll ha publicat Els aucells de les Balears (1978), traduït a l’anglès i amb una recent reedició actualitzada, Rèptils i amfibis de les Balears(1985) i Medi ambient, ecologia i turisme a les illes Balears (1992). És autor també dels llibres Les terres de Baliar: apunts de natura i de paisatge (1998), Autonomia i medi ambient a les Balears (2005), Què punyetes és la biodiversitat? (2008) i El llibre de l'oli: El conreu de l'olivera i la producció d'oli a les illes Balears (2013). A més ha estat coautor en diverses obres col·lectives i col·laborador en diverses revistes com Quercus o Lluc.