Pilar Arnau i Segarra és doctora en Filologia i Filosofia amb menció internacional per la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi Literatura i immigració internacional a la cultura catalana del segle xxi: conceptualització i recepció crítica. És autora de diversos assajos biogràfics: Josep Maria Llompart (2011) i Aina Moll i Marqués (2020). També ha publicat estudis monogràfics de recerca; aplecs de textos i epistolaris d’escriptors com Josep Maria Llompart, Articles i traduccions a Papeles de Son Armadans (1956-1961) (2007); els dos volums Josep Maria Llompart, Selecció de pròlegs (2015); Gabriel Alomar i l’Argentina. La col·laboració d’un intel·lectual mallorquí al diari «La Nación» de Buenos Aires (2008) o Diàlegs entre tres. Cartes entre Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de Borja Moll (2011; 2018). És autora d’uns 50 articles de recerca acadèmica internacional. Enguany ha publicat la biografia Mentre em resti un bri d’alè. Josep Maria Llompart de la Peña: un home polifacètic al servei del país (Quid Pro Quo Edicions, 2025).
-Pilar, què et va motivar a escriure la biografia sobre Josep Maria Llompart de la Peña?
Era una espècie de deute moral. L’any 2011 vaig publicar un breu text biogràfic sobre Llompart. Era un encàrrec de l’Ajuntament de Palma perquè normalment solen publicar, a la col·lecció «Biografies de Mallorquins», les biografies de les figures que han estat declarades com a «Fills Il·lustres» de Ciutat. Però va ser un llibre per encàrrec, amb un límit d’extensió; em va quedar molt de material inèdit al qual no vaig poder fer referència: entrevistes, cartes, escrits seus, articles i ressenyes sobre la seua obra, declaracions d’amics i coneguts, audiovisuals, etc., i sempre vaig pensar que Llompart es mereixia una biografia més completa. Ho tenia com una assignatura pendent.
-Quina part de la vida de Llompart et va resultar més interessant mentre l’investigaves?
Més que una part, jo diria que són aquelles declaracions, gairebé confessions, que sovint m’han fet les persones que el van tractar. Algunes em van demanar que no les fes públiques, i evidentment ho he respectat.
-Què conten d’ell les persones que el varen conèixer personalment? I els seus familiars?
És molt curiós perquè quan entrevistava persones que el van tractar sempre començaven amb alguna anècdota, i destacaven alguna experiència compartida. També em va passar que persones em contactaven espontàniament per a comentar-me algun comentari que els havia fet en Llompart, o fins i tot persones que no intercanviaren res més amb ell que alguna salutació, però consideraven que el coneixien perquè havien escoltat algun discurs seu. Això és molt significatiu.
-Tot i els orígens familiars de militars franquistes, quines persones o quins detonants influïren en Llompart a sumar-se a la lluita per les llibertats democràtiques i de la llengua catalana?
Cronològicament parlant, sens dubte s’ha d’esmentar primer al pollencí Miquel Llodrà, un company durant els estudis a l’Institut Ramon Llull, i que li va despertar l’interès per la llengua, la literatura i la cultura de Mallorca. Llodrà coneixia molts intel·lectuals mallorquins, especialment escriptors, poetes, etc., molts d’ells els va presentar a Llompart. A més, el pare de Miquel tenia una bona biblioteca de literatura catalana i Llompart va poder llegir molts dels seus llibres. També el van influir molt les germanes Viñas, Cèlia i sobretot Encarna, amb qui es va casar. Encarna era una dona molt culta, catalanista i, a la vegada molt generosa perquè li va organitzar tota la gestió domèstica: Llompart podia dedicar-se completament a fer d’intel·lectual i mil facetes més perquè Encarna s’encarregava de tenir la gelera plena i la taula parada, i era una magnífica amfitriona.
-Creus que avui dia es coneix prou bé la figura de Josep Maria Llompart de la Peña?
Crec que a l’any 2018, amb la commemoració dels 25 anys de la seua mort, ja vam fer una gran tasca de divulgació entre diversos sectors de la societat, sobretot a Mallorca. Enguany celebrem el centenari del seu naixement, i també s’està fent un gran esforç per a donar a conèixer aquesta figura cabdal de la segona meitat del segle XX. A Mallorca crec que la seua recepció és molt bona, però fora de l’illa és encara poc conegut.
-Quins valors de Llompart, segons el teu parer, s’haurien de transmetre a la societat actual?
Llompart era un home molt generós socialment, sempre estava disposat a participar en qualsevol acte cultural, tant si era un gran acte cultural amb molt de públic com una intervenció en un recital poètic de petit format. Però també era un visionari, i percebia els canvis i transformacions socials amb molta intel·ligència.
-Sovint es pensa en Llompart com a poeta, però quines facetes més has destacat a la biografia de l’home polifacètic al servei del país?
No hi estic gaire d’acord, crec que massa sovint, a Mallorca, se’l recorda per la seua faceta cívica, com a autor de discursos memorables o d’assajos divulgatius de referència absoluta com La literatura moderna a les Balears (1964), reeditada més tard per l’Editorial Moll. Se’l considera un bon poeta, però crec que ha estat poc llegit i estudiat. Sobretot si comparem la seua recepció amb companys de generació, com Blai Bonet, que fins i tot ha tingut deixebles i «imitadors». Afortunadament disposem d’un volum extraordinari, la seua Poesia completa, publicada a El Gall editor el 2018. En canvi, a Catalunya se’l recorda sobretot com a poeta.
-Quina faceta consideres més important? Em pots analitzar, breument, la importància de Llompart a la literatura feta a les Illes Balears? I a la resta dels territoris de parla catalana?
Em resulta molt difícil triar una faceta en detriment de les altres. Pensa que Llompart va fer de director literari a l’Editorial Moll, durant quasi 30 anys, després d’haver abandonat la revista Papeles de Son Armadans, dirigida per Camilo José Cela però on ell va fer de sotsdirector durant els primers anys de la seua publicació (i això li va permetre conèixer molts intel·lectuals espanyols); va ser un prologuista implicat i molt prolífic, amb un centenar llarg de pròlegs; antòleg i uns dels primers traductors de poesia gallega, portuguesa i brasilera al català. Tampoc podem oblidar la seua faceta com a historiador de la literatura, on va haver de començar gairebé de zero, a causa de la manca d’estudis anteriors; i la tasca de professor universitari (encara que fos breu i fragmentada), i la labor cívica, amb multitud de conferències i discursos (val a dir que tenia una veu greu, molt atractiva, amb una magnífica dicció, i una excel·lent oratòria que li donaven un plus al contingut ideològic dels seus discursos). I evidentment, tenim el Llompart poeta.
-Després de submergir-te en el món de Llompart, si poguessis conversar amb ell ara mateix, què li demanaries?
Li demanaria com veu el nostre futur, no solament el futur de la llengua catalana, sinó el futur de tots nosaltres com a poble. Amb el pas del temps, Llompart va guanyar amistats principatines i valencianes extraordinàries, i el seu concepte de Països Catalans es va enfortir progressivament. Seria molt interessant saber què pensa ara d’aquesta societat, amb totes les transformacions polítiques, demogràfiques, econòmiques, socials, culturals... que l’estan transformant amb rapidesa. De fet, crec que ara mateix ens aniria molt bé tenir un parell (mallorquí) de Llompart(s): intel·lectuals i pensadors que ens poguessin orientar en totes aquestes transformacions socials que estem experimentant al nostre país.
Gràcies, Pilar, per la teva feina i dedicació a la llengua i a la cultura. Endavant!