Aquest passat dissabte, 22 de novembre, a les 12 hores, les gairebé trenta persones que assistírem a la biblioteca de Can Sales de Palma (plaça de la Porta de Santa Catalina, 24) poguérem gaudir, en tots els sentits, del recital poètic d’Antonina Canyelles dins el marc de Poetes essencials a la biblioteca. L’autora combinà amb la mesura exacta l’humor, la crítica mordaç, els records d’infantesa, la defensa de la llengua i molts més temes amb una naturalitat extraordinària.
L’acte començà amb la presentació d’Antonina Canyelles a càrrec del també poeta Pere Joan Martorell, que parlà dels seus llibres i d’altres aspectes de la seva biografia.
Per la seva banda, Antonina Canyelles parlà de la seva passió per les cabres, recordem que la portada del seu darrer llibre de poemes, Xampú xampany (Lapislàtzuli, 2025), precisament en mostra una. Explicà que l’atreuen per la mirada desafiant que tenen i per la màgia que desprenen quan es tiren des d’un precipici i saben caure damunt una pedra amb les quatre potes sense fer-se mal. En aquest sentit, afirmà sentir-se fascinada per aquests animals.
Bàsicament, llegí poemes del seu darrer poemari, Xampú xampany, tot i que també en recuperà qualcun d’altres etapes de la seva vida.
El recital acabà amb algunes preguntes de Pere Joan Martorell que, no cal dir-ho, també convidà el públic a intervenir-hi. Sobre la qüestió de com és l’obrador on es cuinen els poemes d’Antonina Canyelles, és a dir, si va a cercar el poema o si ja el té pensat, la poeta respongué que cada dia escriu, que es posa davant un full en blanc i comença sense tenir una idea definida del que sortirà. Així mateix, es va fer ella mateixa una pregunta sobre com ho deuen fer els altres poetes. Comentà que una paraula trobada en una novel·la pot desencadenar un poema. Posà l’exemple de la paraula «colofònia», és a dir, la resina obtenguda de les incisions fetes al tronc del pinastre i altres coníferes, utilitzada entre altres coses per donar adherència a l’arc d’alguns instruments de corda. Un detall com aquest, aparentment anecdòtic, pot ser l’espira que genera un poema.
Una altra activitat que li va molt bé per escriure és rellegir-se, és a dir, amb la feina diària llegeix i rellegeix per retocar, eliminar parts dels poemes defectuosos, refer-los, etc. Va confessar que, de vegades va pel carrer, li surt un vers, però no sap on l’ha de col·locar. Aleshores només frisa d’arribar a ca seva per saber què n’ha de fer i es treu una llibreteta per apuntar-se la idea.
Entre l’humor i les anècdotes que contava Antonina Canyelles i les rialles dels assistents, l’acte arribà al final. La nostra poeta, la dona bala de la poesia, anuncià que està preparant el seu darrer llibre. Per tant, tots esperarem que ens arribi, una vegada més, el nou llibre d’Antonina Canyelles de la mà de l’editorial Lapislàtzuli de Barcelona.
