L’Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat aquest dissabte, al Teatre Principal de Palma, la Nit de la Cultura 2025, l’esdeveniment sociocultural de primera magnitud en què l’entitat lliura els Premis 31 de Desembre, uns guardons que tenen l’objectiu de reconèixer la tasca, els mèrits o el compromís a favor de la llengua catalana, la cultura i el país a persones, empreses, col·lectius, entitats i obres.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha fet valdre durant el seu discurs la celebració de l’Any Llompart i ha destacat la vigència del pensament de Josep Maria Llompart, de qui ha recordat que «Llompart ens va mostrar que el patriotisme cívic no és renou ni impostura, sinó generositat, constància i profund sentit de país. Quan tornam a Llompart, aspiram a reconèixer-hi també el reflex de la nostra entitat: una manera de fer que prioritza el diàleg, la feina ben feta i la voluntat de construir, fins i tot quan el context és advers». «El millor homenatge a Llompart i a tots aquells que ens han precedit és, sens dubte, el creixement extraordinari que ha experimentat la nostra base social. L’OCB ha superat enguany els 5.000 socis. No es tracta només d'una xifra, representa una declaració de confiança», ha assenyalat el president de l’entitat, que també ha afegit que «aquest creixement és la resposta més clara a aquells que, de vegades, qüestionen la necessitat de la nostra tasca o la legitimitat de la nostra veu. La societat mallorquina és molt més generosa, més oberta i més valenta del que alguns voldrien fer creure».
Llabrés també ha recordat que l’OCB és una entitat viva i plural que compta amb una xarxa territorial conformada per 41 delegacions locals que organitzen gairebé 700 activitats cada any, ha reivindicat l’autonomia de les delegacions i el compromís desinteressat de les persones que en formen part. «L’Obra Cultural continuarà fent el que sempre ha fet: treballar amb serenitat, amb rigor, amb responsabilitat i amb lleialtat a aquesta terra. No dubteu que la millor resposta a la desinformació, a la tergiversació i a la mentida, a les envestides que de vegades ens toca patir, és la feina ben feta. La feina ben feta és allò que explica que hàgim crescut, que ens hàgim enfortit i que de cada vegada siguem més transversals; que conformem un espai de trobada de sensibilitats tan diverses, una casa comuna de tantes persones que ens reconeixem en el denominador comú de l'estimació a la llengua, a la cultura i a Mallorca», ha assenyalat el president de l’entitat.
«La cultura i una societat civil forta i ben articulada són pilars essencials de qualsevol democràcia madura. Les entitats que treballen per la cultura i la cohesió social no són ni un luxe ni una nosa: són un bé comú», ha afegit Llabrés, qui també ha anunciat la celebració de l’Any Joan Alcover el 2026 i el centenari de l’estrena musicada de La Balanguera i ha reivindicat la llengua com a espai de cohesió, d’acollida i de convivència en un context de gran diversitat demogràfica. En aquest sentit, el president de l’OCB ha refermat la necessitat de teixir «consensos amplis, tramar grans aliances que impliquin poders públics, empreses, sindicats, entitats i tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva llengua inicial o la seva procedència. Perquè aquesta terra necessita ponts, no murs. Necessita projectes en positiu, projectes que generin nous parlants, que creïn oportunitats d’ús, que integrin i cohesionin la diversitat actual, i que garanteixin que la llengua catalana sigui un instrument d’entesa i mai de confrontació ni de divisió».
El discurs del president de l’entitat ha culminat amb un missatge de continuïtat i fermesa: «L’OCB hi serà. Hi serem amb rigor, amb autoexigència, amb fidelitat als nostres principis i amb la fermesa que exigeix el moment; estenent la mà i cercant sempre el diàleg, però sense renunciar mai a la nostra missió». Tot seguit, dBalears vos ofereix el discurs íntegre d’Antoni Llabrés, president de l’OCB, pronunciat durant la Nit de la Cultura 2025:
«Digníssimes autoritats, socis i amics de l’Obra Cultural Balear,
Bon vespre i moltes gràcies per la vostra assistència a la Nit de la Cultura i al lliurament dels Premis 31 de Desembre.
Tornar a omplir el Teatre Principal és la confirmació que la cultura, quan és compartida, és capaç de fer respirar millor una societat sencera. Aquesta és una nit de festa, però també és un reconeixement col·lectiu: a la creativitat, al talent i al compromís. Ens reunim per premiar l’esforç i la trajectòria d’unes persones i d’unes entitats que ens fan millors com a poble.
Enguany hem celebrat l’Any Llompart. Ha estat una magnífica excusa per rellegir-lo i per rellegir-nos-hi, per descobrir que continua essent una veu clara enmig de la confusió. Llompart ens va mostrar que el patriotisme cívic no és renou ni impostura, sinó generositat, constància i profund sentit de país. Quan tornam a Llompart, aspiram a reconèixer-hi també el reflex de la nostra entitat: una manera de fer que prioritza el diàleg, la feina ben feta i la voluntat de construir, fins i tot quan el context és advers.
El millor homenatge a Llompart i a tots aquells que ens han precedit és, sens dubte, el creixement extraordinari que ha experimentat la nostra base social. L’Obra Cultural Balear ha superat enguany els 5.000 socis. Moltíssimes persones que, en temps difícils, han decidit sumar-se a un projecte cívic que defensa la llengua catalana, la cultura i el dret a poder viure en un país millor. No es tracta només d’una xifra, representa una declaració de confiança.
Voldríem agrair-vos-ho amb tota la sinceritat: aquest èxit és vostre. De cada persona que s’hi ha incorporat, que hi ha aportat idees, que ha participat en activitats o que, simplement, ha decidit donar suport a la feina que feim. Aquest creixement és la resposta més clara a aquells que, de vegades, qüestionen la necessitat de la nostra tasca o la legitimitat de la nostra veu. La societat mallorquina és molt més generosa, més oberta i més valenta del que alguns voldrien fer creure.
És un bon moment per recordar quin és el nostre paper. L’Obra Cultural és una entitat musculada i vigorosa, que compta amb una xarxa territorial conformada per 41 delegacions locals que organitzen gairebé 700 activitats cada any, ho repetesc, 700 cada any, i que funcionen amb autonomia. I tot això gràcies a un immens contingent de voluntaris que, amb vocació de servei, hi posen hores, il·lusió i compromís a canvi de res, més enllà de la satisfacció de dedicar el seu esforç a les coses en què creuen, a una causa per la qual paga la pena lluitar.
I l’Obra Cultural continuarà fent el que sempre ha fet: treballar amb serenitat, amb rigor, amb responsabilitat i amb lleialtat a aquesta terra. No dubteu que la millor resposta a la desinformació, a la tergiversació i a la mentida, a les envestides que de vegades ens toca patir, és la feina ben feta. La feina ben feta és allò que explica que hàgim crescut, que ens hàgim enfortit i que de cada vegada siguem més transversals; que conformem un espai de trobada de sensibilitats tan diverses, una casa comuna de tantes persones que ens reconeixem en el denominador comú de l’estimació a la llengua, a la cultura i a Mallorca. Aquesta transversalitat, així com la independència de l’entitat respecte de qualsevol tutela o condicionant externs, són valors que la Junta Directiva que presidesc preservarà amb la màxima determinació.
D’altra banda, no podem ignorar que, fa només unes setmanes, les institucions han pres una decisió que afecta directament la nostra entitat en sentit negatiu. No hi entrarem avui, no és el moment; simplement ens pertoca recordar, amb tot el respecte, que la cultura i una societat civil forta i ben articulada són pilars essencials de qualsevol democràcia madura. Les entitats que treballen per la cultura i la cohesió social no són ni un luxe ni una nosa: són un bé comú. Per aquest motiu, amb tota consideració, però també amb tota claredat, hem de dir que decisions d’aquest tipus afebleixen el nostre teixit associatiu i ens converteixen en una societat culturalment més pobra. Hem de demanar a totes les institucions, de tots els colors polítics, un marc estable de suport i de diàleg.
El 2026 celebrarem una efemèride que ens fa molta il·lusió: l’Any Joan Alcover. La seva casa, que és també la seu de l’Obra Cultural, serà un centre neuràlgic d’aquesta commemoració. Entrar a ca n’Alcover és entrar a la memòria d’aquesta terra: un poeta que va entendre com pocs que la llengua és el fil que cus generacions i ens permet identificar-nos com a comunitat. També es complirà el centenari de l’estrena musicada de La Balanguera. Preparam, ja ho veureu, una cantada col·lectiva, multitudinària, massiva, perquè el nostre himne ressoni simultàniament a les places de totes les ciutats i pobles de Mallorca.
I, així com s’enfilen la soca i la infantesa de La Balanguera, ens volem projectar també nosaltres cap al futur. I ho pretenem fer en unes circumstàncies complicades: la diversitat demogràfica de les Illes Balears va en augment i el retrocés de l’ús social del català és d’una evidència innegable. Però no ens correspon dramatitzar; ens correspon actuar. I hem de passar a l’acció reiterant que la llengua pot i ha de ser un espai de cohesió, d’acollida i de convivència, i que sempre ha de ser tractada amb voluntat integradora.
Aquesta actuació ha de partir d’un gran acord de país, un acord urgent i inexcusable. Necessitam teixir consensos amplis, tramar grans aliances que impliquin poders públics, empreses, sindicats, entitats i tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva llengua inicial o la seva procedència. Perquè aquesta terra necessita ponts, no murs. Necessita projectes en positiu, projectes que generin nous parlants, que creïn oportunitats d’ús, que integrin i cohesionin la diversitat actual, i que garanteixin que la llengua catalana sigui un instrument d’entesa i mai de confrontació ni de divisió.
Per fer-ho possible, l’Obra Cultural hi serà. Hi serem amb rigor, amb autoexigència, amb fidelitat als nostres principis i amb la fermesa que exigeix el moment; estenent la mà i cercant sempre el diàleg, però sense renunciar mai a la nostra missió.
Amigues i amics, aquesta Nit de la Cultura és una celebració, però també és un compromís renovat. Som hereus d’una llarga cadena de persones que han mantingut viva, durant vuit segles, la nostra llengua i la nostra cultura. I tenim l’obligació d’enllaçar aquesta cadena amb les generacions que vendran.
Visca la llengua catalana, visca l’Obra Cultural i visca Mallorca!».
