Brams neix a Berga l’any 1990, amb el rock radical basc com a principal referent musical dels seus primers membres. Aquest origen coincideix amb l’aparició del que es coneixerà com a rock català, entès no com un estil musical concret sinó com un moviment cultural: una eclosió de grups arreu de les comarques de Catalunya i dels Països Catalans que comencen a fer rock en català des de fora dels grans centres urbans. Aquest moviment genera un nou públic sensible a propostes musicals en català, una indústria incipient, sales de concerts, discogràfiques i, sobretot, una creixent complicitat de molts ajuntaments que, veient la resposta del jovent, incorporen de manera estable el rock català a la programació de festes majors. En aquest context, Brams passa de ser un projecte local a veure viable la possibilitat de gravar discos i accedir als circuits professionals, donant sortida a cançons que feia anys que existien però que difícilment haurien pogut imaginar-se publicades sense aquest marc col·lectiu. És així com el grup comença a formar part del corpus musical dels Països Catalans.
Trajectòria i evolució artística
L’evolució artística de Brams és lenta i deliberadament poc etiquetable. En els primers anys, el grup reprodueix models escoltats, experimenta amb diferents sonoritats i no parteix d’un criteri musical tancat ni d’una vocació estilística definida. Brams no neix d’una militància musical concreta ni d’una melomania específica: el que sempre prima és el contingut de les lletres, que esdevé el veritable eix vertebrador del projecte. Aquesta primera etapa —que s’estén des dels inicis fins a Aldea Global Thematic Park (2001)— es caracteritza per una heterogeneïtat sonora notable. Les cançons poden ser estilísticament molt diferents entre si, i el nexe comú és sobretot el discurs, no pas el so. Amb el pas del temps, la formació original de set amics evoluciona. Alguns membres segueixen el seu camí vital i s’incorporen músics amb altres bagatges i experiències prèvies, fet que aporta noves eines i nous criteris. En aquest procés guanyen pes el rock i l’ska, i comença a aparèixer una major coherència sonora. El punt d’inflexió arriba amb Energia (2003), primer disc on David Rosell participa en la producció. A partir d’aquest moment, la seva tasca consisteix a dotar les cançons d’unitat, criteri i personalitat pròpia, sense sotmetre-les a patrons estilístics rígids i acaba convertint-se en el productor i director musical indiscutible. Neix així, progressivament, el que es pot definir com el ‘so Brams’: una sonoritat recognoscible que no depèn d’una etiqueta concreta sinó d’una manera pròpia d’entendre melodies, ritmes i estructura. Aquesta identitat sonora es consolida especialment a partir de la segona etapa del grup, iniciada el 2015, amb els darrers treballs discogràfics, on el so Brams queda plenament definit.
Lletres i discurs
Pel que fa a les lletres, Brams manté una continuïtat clara al llarg de tota la seva trajectòria. Les cançons s’inscriuen en un marc de lluita social i política, vinculades a l’esquerra i a l’independentisme català, però sempre defugint el to solemne o dogmàtic. L’ús de la ironia, el sarcasme, l’humor i la broma és un tret distintiu del grup, que entén la seva música també com a espai d’oci i gaudi. El missatge no busca carregar de transcendència extrema l’escolta, sinó interpel·lar, sacsejar i fer pensar sense amargar, proposant una mirada crítica però vitalista.
Activitat i xifres clau
Brams manté una primera etapa d’activitat continuada entre 1990 i 2005, any en què el grup fa un comiat que finalment no és definitiu. Després d’un període d’aturada, el projecte es reprèn el 2010 i es manté actiu fins a l’actualitat. En conjunt, la trajectòria del grup suma 36 anys d’història, amb aproximadament 750 concerts realitzats.
Discografia
El primer disc és ‘Amb el rock a la faixa’ (1992) • Ni un pas enrere (1993) • La diplomàcia de la rebel·lia (1994) • Cal seguir lluitant (1995) • Al Liceu (directe) (1997) • Nena de Nicaragua (1998) • Tot és possible (1999) • Aldea Global Thematic Park (2001) • Energia (2003) • Sempremés (2005) • Oferta de diàleg (2011) • Anem tancant les portes a la por (2014) • Demà (2017).
