Segueix-nos F Y T R

El llegat de Cristòfol-Miquel Sbert (1943-2026)

|

L’historiador i economista Cristòfol-Miquel Sbert i Barceló va morir el 27 de febrer d’enguany deixant un llegat acadèmic profundament vinculat a la memòria de Santanyí i a la investigació de la història de les Illes Balears.

Cristòfol-Miquel Sbert i Barceló va néixer a Santanyí el 1943. Era llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (1971), doctor en Economia per la UIB (1998) amb una tesi sobre l’impacte econòmic del cinema, i doctor en Història per la UIB (2006) amb una tesi sobre el caciquisme.

Repassam ara la seva obra publicada en ordre cronològic:

El cinema a les Balears des de 1896 (Documenta Balear, 2001) oferia una visió del que ha estat el cinema a les Balears, incloses les pel·lícules que s’hi han filmat, aquells que han encaminat les seves il·lusions cap al món del cinema i tot el que ha envoltat la seva exhibició.

La Guerra Civil a Santanyí: Els tres fronts (Documenta Balear, 2004). Dins de la col·lecció «La Guerra Civil, poble a poble». A la rereguarda cada dia es perd la batalla contra la por, les privacions i la desconfiança. Passat el temps, però, el seny s’imposa i les maneres fan dubtar els mateixos espectadors sobre si vertaderament res no va ser com realment fou.

El cinema a les Balears (segles XIX i XX). El 2006 Documenta Balear publicava als «Quaderns d’Història Contemporània de les Balears» un compendi de la producció i l’exhibició cinematogràfica a les Balears des del seu començament. L’autor també descrivia les «petites revolucions» que el cinematògraf ha suposat per als espectadors, les situava en el context polític i social, tractava les innovacions tecnològiques i destacava el treball dels principals directors i actors.

El caciquisme i el seu temps: Santanyí (1868-1936). El contraban (Documenta Balear, 2007). Durant la Restauració, entre 1875 i 1923, es va aplicar un sistema electoral fraudulent que garantia l’alternança en el govern dels partits de dreta i, per tant, la situació privilegiada de les classes dominants. El caciquisme es basava en el poder atorgat al cacic, personatge important en l’àmbit rural. L’autor estudià el cas concret de Joan Verger i Tomàs, conegut per sa Geneta, exemple paradigmàtic de cacic fort i únic. Una història del contraban a Santanyí, la sortida que el mar va brindar a un poble castigat per la pobresa més colpidora.

Si el cinema pogués parlar (Documenta Balear, 2014). El cinema era la pel·lícula, però també ho era el local on es projectava i el caràcter i la conducta del públic amb el qual es compartien les ganes d'evadir-se de la desoladora realitat social i les impressions condicionades pels valors establerts.

Don Pep Costa i Cala d’Or. Els famosos i els anys daurats de la Colònia, publicat per l’Ajuntament de Santanyí el 2017 i que es va presentar a les festes patronals de Cala d’Or, tot coincidint amb el seixanta aniversari de seva església. Fill Adoptiu de la Vila de Santanyí, Josep Costa Ferrer, Picarol (1876-1971) va néixer a Eivissa i va ser dibuixant, caricaturista, antiquari, galerista, fou fundador de Cala d'Or i promotor del turisme balear.

Cas Perets. Vida i històries d’un llogaret (Documenta Balear , 2019). Cristòfol-Miquel Sbert donava a conèixer en aquesta obra amena i rigorosa aspectes històrics, artístics i etnogràfics de Cas Perets, llogaret del terme de ses Salines. Cas Perets és un redol de cases caracteritzat pel seu arrelament pagès, amb personalitat pròpia, malgrat els canvis que s’hi varen produir en el darrer quart del segle passat, en part per efecte del turisme. L’autor ha fet servir tota mena de fonts informatives, orals i escrites, i d’una manera especial les contribucions de Jaume Burguera, un saliner reconegut que ha estat mestre de diverses generacions.

Viatges, turistes i tribulacions (Documenta Balear, 2019), històries de viatgers per una gran part del món basades en fets reals, com la del viatger de finals del segle XIX que en arribar a l’Argentina és maltractat com a immigrant, el pelegrinatge de quaranta dies a Terra Santa de 1907, l’estada agosarada en el Londres de 1972 i a Austràlia per tractar d’aprendre anglès des de zero, un viatge inacabat de cinc mesos per tot Àfrica que culmina en un llarg i arriscat assentament a la Ciutat del Cap, la travessia en solitari de quaranta-vuit dies d’un jove des de Cancún fins a Mallorca en una balandra, el viatge d’un home que juga a la ruleta russa amb la sida o d’un altre que es topa amb la mort.

Cristòfol-Miquel Sbert també ha publicat Les Bandes de Música de Santanyí (2024) i Teatre Principal de Santanyí : un teatre de cine (2025), ambdós editats per l’Ajuntament de Santanyí i articles a jornades d’estudis locals i programes de festes de la seva localitat natal.

+ Vist