El passat divendres, dia 13 de març, a les 19 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna (carrer General Riera 39 B) la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb el lema «Poder de renaixement. Vine a recitar els versos que estimes siguin propis o d’altri». La coordinació de la tertúlia anà a càrrec d’Aina Ferrer, Damià Rotger i Àngels Cardona.
Àngels Cardona encetà l’acte i explicà per quin motiu havien triat el tema del poder de renaixement i no els de les guerres que actualment sacsegen el món. Recordà que, a la primavera, la natura reneix -com les plantes- i que també, de qualque manera, tots renaixem després de situacions problemàtiques, renúncies i petites morts quotidianes.
«Un poema, per dur que sigui, mai no abatrà un avió, però pot influir en la mentalitat del pilot»
En aquest sentit, els renaixements personals són la base per trobar solucions a tot allò amb què ens enfrontam de tant en tant. Per començar, Àngels Cardona cità unes paraules del poeta palestí Mahmud Darwix i, tot recordant una entrevista de l’any 2006, en reproduïm aquest fragment: «Amb freqüència, es demana al poeta què podria fer en temps de guerra. La meva opinió és que els poetes no haurien d'utilitzar el llenguatge bèl·lic per a oposar-se a la guerra. Un poema, per dur que sigui, mai no abatrà un avió, però pot influir en la mentalitat del pilot, d'aquí ve que el poeta hagi de cercar els aspectes humans, els elements universals que subjauen als esdeveniments». Tot i els vint anys que ens separen d’aquestes paraules de Mahmud Darwix, continuen mostrant una actualitat més que evident.
Jugar al cadàver exquisit per generar textos col·lectius
Tot seguit, explicà el joc del cadàver exquisit, inventat pels surrealistes, que consisteix en la creació i la invenció col·lectiva. Cardona proposà la tècnica que seguiríem i, amb un suport per poder escriure, anaren circulant uns fulls que es doblegaven perquè cada nova aportació només tengués a la vista la frase anterior i sense cap context del que havia escrit la resta. El resultat d’aquesta creació col·lectiva es llegí al final de l’acte.
Aina Ferrer, per la seva banda, també va parlar del «renaixement», no com una mancança, sinó com una crida a allò que desitjam, que volem, que necessitam, a allò que ens fa sentir vius, tant a nosaltres com a les persones que ens envolten.
Poesia i música per lluitar pacíficament i sentir-nos vius
La lectura de poemes es desenvolupà de manera fluida, ara l’un ara l’altre, en català i en altres llengües com l’èuscar o el castellà. Els poemes triats per parlar del «renaixement» foren variats, d’autors molt diversos i de cultures d’arreu del món. Fins i tot la festa de la poesia s’amenitzà amb la lectura d’algunes composicions acompanyada dels acords de guitarra amb què dos dels presents obsequiaren els assistents.
Un renaixement que ens ajuda a agafar força per mirar d’influir positivament en la realitat, malgrat aquella idea tan repetida que la poesia no serveix per a res.