El passat divendres, 24 d’abril, a les 19 hores, tengué lloc a la llibreria Lluna de Palma (General Riera, 39 B) la tertúlia dedicada al llibre de poemes Deriva Flor, de Damià Rotger Miró (Llentrisca edicions, Menorca, 2025).
L’acte comptà amb la presència de l’autor de Deriva Flor, Damià Rotger, que també és coordinador de les Tertúlies a la Lluna, conjuntament amb Àngels Cardona i Aina Ferrer. En aquesta ocasió, la tertúlia reuní un grup de nou persones, que pogueren gaudir i interactuar amb Damià Rotger i descobrir, si es pot dir així, alguns dels seus processos creatius.
Emili Sánchez-Rubio començà la presentació amb un joc per demostrar-nos que només veim una part mínima de la realitat: tot i que pels nostres ulls entra una gran quantitat d’informació, la part que duim a la consciència és molt reduïda. Qualificà el llibre de lisèrgic, amb referències a Albert Hofmann per encetar-lo, i a Miguel Ángel Velasco, que definí com un gran experimentador amb substàncies que alteren els sentits, tot i que matisà que no sempre és necessària la ingesta d’elements externs per a la creació. Segons afirmà, n’hi hauria prou observant una rosa durant una hora sense fer res més.
Damià Rotger, per la seva banda, enllaçà la introducció d’Emili Sánchez-Rubio per explicar la seva experiència creadora. Recordà que el contengut del llibre es pot llegir en qualsevol moment i que, naturalment, la part més interessant de la tertúlia eren les converses amb els lectors. Ens explicà que Deriva Flor és un llibre germà a l’anterior, Natura elemental, i anuncià que hi haurà un tercer volum que tancarà la trilogia. Advertí que es tracta d’un homenatge al tema de la mirada. A la introducció no explica els poemes, però hi delimita el terreny de joc on es mou l’autor, cosa que facilita la comprensió al lector.
Per la seva formació acadèmica i la seva dedicació professional al disseny de tipografies i alfabets, ha desenvolupat una mirada basada en l’atenció i el detall. Posà èmfasi en la il·lustració de la portada de Deriva Flor, feta per Mireia Cabaní Massip, que definí com un poema visual. Segons Damià Rotger, cal desmitificar la idea que amb el cervell pensam i amb els ulls miram. Ens explicà que s’han d’entendre els ulls com dos cervells de pensament visual, és a dir, pensam amb la mirada: «no val dir pens i després mir», en paraules seves. A la coberta hi ha una neurona que és un ull, és a dir, no hi ha una «neurona» i un «ull», sinó una «neuronaull», una simbiosi total en què l’entitat de pensament i la de mirar esdevenen un artefacte que ens ajuda a entendre com realment pensam amb la mirada.
Per tant, el llibre conté diversos eixos, però en destaquen dos. En primer lloc, és una proposta de reflexió sobre diversos temes sorgits entorn de la mirada: els ulls entesos, no com a simples òrgans visuals, sinó com dos cervells de pensament visual. En segon lloc, la idea que dissenyar coses és inherent a l’ésser humà. Aprofità també per aclarir el mal ús que sovint es fa de la paraula «disseny» i explicà que es troba en un nivell categòric pròxim a l’èxtasi, al fenomen o a la passió. Afirmà que el disseny no és aquell concepte banal que s’empra per definir un objecte que no serveix per a res, però que es qualifica de «disseny». Comptat i debatut, els objectes s’han d’entendre com una ampliació del «jo» i no com a frivolitats.
Les explicacions de Damià Rotger continuaren, sempre amb la porta oberta al debat. De fet, totes les persones assistents hi intervengueren i aportaren qualitat i punts de vista sorprenents. Sobretot perquè Damià Rotger explicava amb molta intensitat i passió els seus moments creatius, la manera com afronta el procés de l’escriptura i s’endinsa en un món alternatiu on flueixen noves formes de percebre la realitat.
APARICIONS
Les coses només tenen la forma del que són.
Ets Tu que t’assembles a tot.
Del llibre de poemes Deriva Flor, de Damià Rotger (Llentrisca edicions, Menorca, 2025).