El dia 2 de maig serà recordat per molta gent per diferents motius: el Correllengua Agermanat arribà a Mallorca després de recórrer els territoris peninsulars dels Països Catalans; les diferents rebudes de la flama als pobles d’arreu de l’illa; o per la tornada de La Gossa Sorda a Mallorca, després de 10 anys.
Durant l’horabaixa de dissabte es notava que alguna cosa grossa estava passant a Felanitx. El jovent omplia el carrer, però no era l’únic públic: alguns nostàlgics duien posades les seves camisetes del grup —aquelles que no són pas noves, sinó de quan eren joves i se les compraren en algun concert de la banda— i, fins i tot, diria que alguns pares i mares anaven al concert perquè els seus infants poguessin sentir-se igual de feliços que ells en un concert de la Gossa. Tots allà estàvem a l’altra cara de la lluna retrobant-nos amb l’espurna.
Al voltant de les 20.30 h obriren portes i, poc temps després, va començar a omplir-se el recinte del parc municipal de sa Torre, a Felanitx. Uns minuts més tard començà el concert de Pèl de Gall, grup menorquí, que va anar encalentint la temperatura abans de l’arribada de la flama, que entrà sobre les 22.00 h del vespre. Els representants del Correllengua Agermanat llegiren el seu manifest reivindicant la unitat i defensa de la llengua.
Després de la lectura començà el que molts havien estat esperant des de feia mesos, des que les entrades es van exhaurir en la primera venda, l’octubre del 2025. Amb més de 6.000 persones davant l’escenari, sonà Farem saó i amb aquesta cançó s’inicià el recorregut sonor per tots els discs de la banda, amb cançons com La Guàrdia, Aire, Ball de rojos o La veu trencada.
Cap al final del concert es van sentir uns primers acords que tothom reconegué aquella nit, i tota la multitud cantà Cinc de la matinada no esperava que acabarem; pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere; València banyada, camals mullats. Com bons valencians, deixaren la traca final per cremar-la en les darreres cançons: en acabar Camals mullats sonà Esbarzers, per passar a A tornallom, la cançó nova amb motiu d’aquesta tornada. Tot seguit, probablement una de les cançons més emocionants de la nit, La polseguera, i finalment acabaren amb Entre canuts.
Més tard, va començar la sessió del PD Lluca que va animar la resta de la nit. Aquella va ser una nit de reivindicació, lluita, cultura i llengua. La Gossa Sorda està demostrant que després de 10 anys sense fer cap cosa musical, ha aconseguit sumar a les noves generacions amb la seva poètica lluitadora, política i d’unitat de la llengua. La nit del 2 de maig ens recordà que el nostre rostre és una història inacabada. D'uns amants que pretenien compartir la seua història.