Aquest passat dimecres, 13 de maig, a les 20 h, dins el marc de les festes de S'Agrícola 2026, tengué lloc la presentació simultània de tres novetats poètiques que permeteren analitzar cap on va la poesia actual i quins temes i estils la caracteritzen.
Aquest tercer acte previst per a cloure el V Cicle de Poesia a S'Agrícola va tenir la intenció de posar damunt la taula tres reculls publicats recentment: Brindis d'Àngels Cardona i M. Victòria Secall, Arrel Inoïda de Júlia Febrer Bausà i El Periple de Damià Rotger. La presentació dels reculls i la conducció de l'acte varen ser a càrrec de la també poeta M. Magdalena Gelabert i Miró.
En primer lloc, M. Magdalena Gelabert presentà els quatre poetes i exposà la seva anàlisi breu de cada un dels reculls. Els poetes, per la seva part, aportaren la clau de cada un dels llibres i en destacaren els aspectes més significatius. Brindis d'Àngels Cardona i M. Victòria Secall, es planteja com un brindis a la vida. Es tracta d'un llibre escrit a quatre mans, amb poemes intercalats amb dues tipologies diferents, una per a cada poeta. El recull està farcit de cites, sobretot de dones poetes, que provoquen els poemes o els arrodoneixen. L'estructura del llibre parteix de la metàfora de l'arbre, per això les parts són l'arrel, la branca, la flor, el fruit, els ulls, les fulles i el tronc. Així, les Belles Velles, tal com s'autoanomenen les dues poetes, reivindiquen el savi declinar i la llibertat d'envellir a la seva manera. Al llarg del recull, tenen la valentia de presentar la mort sense por, ans al contrari, la presenten com a amable i acollidora. Es tracta de versos savis però alhora divertits, àgils i profunds. I tot plegat s'arrodoneix amb imatges (fotografies, litografies...) que s'aporten a través de codis QR que podem visualitzar fàcilment.
Sobre Arrel Inoïda, el recull poètic de Júlia Febrer Bausà guardonat amb el Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025, s'explicà que és un llibre que connecta també amb la metàfora de l'arbre, tal com anuncia el títol, Arrel Inoïda. En aquest cas, és l'arrel la que aguanta l'estructura del cos i del pensament, la que permet que apareguin les flors; l'escorça és la pell i el límit del cos mateix que flueix igual que la paraula. El to general de l'obra és proper, però alhora solemne, és un recull profundament bell, que projecta paraules com si fossin imatges. Són paraules visuals, que resulten molt suggeridores i atractives. Amb un llenguatge lleuger i àgil, que juga amb les repeticions i amb la sonoritat, Júlia Febrer ens endinsa dins la profunditat de l'ànima humana. En aquest recull hi és present l'aigua, que dona vida i neteja; la primavera, que tot ho cobreix de bellesa i de renovació; la Lluna en diverses fases i estadis com el dels llunatrèmols... Tot i ser el seu primer llibre, Júlia Febrer excel·leix amb aquest poemari, és com una culminació de la seva trajectòria d'estudis literaris i de treball en el camp de diverses arts i disciplines a les quals es mostra sensible com és el cas de l'escultura.
El tercer llibre presentat, El Periple de Damià Rotger, l'obra guanyadora del Premi Mallorca de Poesia 2025, no és una obra qualsevol, és una obra completa, vasta. Pretén copsar el moviment, que és la vida sencera, a través de l'ànima d'una generació, la de l'autor, i els seus referents: els llibres i els escriptors que han marcat Damià Rotger i que ell admira. Hi apareix Menorca amb tota la seva plenitud i bellesa, la tipografia, els costums i els hàbits. És una consideració profunda sobre els valors essencials d'una època i, de retruc, de tota la història de la humanitat.
El Periple és una obra ambiciosa en l’àmbit formal: està estructurada en 12 cants, formats per versos dodecasíl·labs, alexandrins, o de dotze síl·labes comptades, fins a comptar-ne 1.400. Només per l'extensió i per la forma, ja podem veure que es tracta d'un llibre d'envergadura. Els dos poetes de referència que han servit a Damià Rotger per a la construcció del seu recull són Ponç Pons i Jacint Verdaguer. Ells dos especialment, però la intertextualitat i les fonts d'inspiració de poetes i obres literàries són tantes i tenen tant de pes que l'autor les explica en forma de més de vint pàgines de notes que apareixen al final del llibre. El moviment, com a viatge que suposa la vida, el temps i l'espai, constitueixen els eixos de la reflexió metafísica que pobla les pàgines d'El Periple, i que ens recorda el Nabí de Josep Carner o El bes natalici de Josep Temporal. La mort i el jo, l'amor i el tu, la natura, la realitat propera i la quotidianitat, les paraules i la transcendència, poblen els versos de Rotger, acompanyats de la guitarra (l'instrument preferit del poeta) i a ritme de flamenc.
Al final de l'acte, els poetes oferiren un tast dels llibres tot recitant alguns dels seus versos. El públic assistent destacà la categoria de les obres i de les persones que conformaren la taula així com l'excel·lència de la vetlada poètica.