La Plataforma d’interins docents afectats per l’adjucació de places està formada, de moment, per 160 persones. dBalears ha parlat amb Ginés López Puertas, un dels seus representants que ha explicat què és el que els ha mogut a unir-se.
«Al mes de gener, ja començat el curs, es va canviar la llei d’interinatge docent, a la qual no es va oposar cap sindicat de la mesa electoral. Tan sols, SIAU, que és fora de la mesa, ho va fer. Això va tenir una greu repercussió, perquè a la primera tria de places del curs passat els docents no eren conscients que les regles canviarien. I la gent va triar sense saber de la importància del tipus de plaça, excepte aquells que poguessin tenir una informació privilegiada i sabien del futur canvi.
El canvi va ser presentat com una estabilització i va donar preferència a un tipus de plaça, l’anomenada vacant, la qual donaria després preferència per triar. Però, aquesta llei, a dins, tenia un doble verí: el poderós atzar i la sospita d’un arranjament de places».
Ginés López explica: «Un docent va dir que les places no eren la bonoloto, crec que no es pot resumir millor la nostra indignació en una frase». Tenir més antiguitat i mèrit, traduït en punts, no ha estat garantia d’obtenir plaça «gent amb 70 punts, per exemple, ha estat sobrepassada per interins que en tenien 10».
El representat dels docents interins explica també que «els membres de la Plataforma tenen molta desconfiança i sospiten que hi ha hagut alguna cosa més que atzar. Era molt important saber quan sortiria una plaça tipus vacant i aquesta informació tan sols la tenia la Conselleria d’Educació i sindicats afins. És una situació que no els agrada i que no els garatitza un accés lliure i igualitari a la funció pública».
Un interí amb 5 punts que, per sort, havia obtingut plaça vacant quasi a la fi de curs, podia superar, per llei, a un interí de 150 punts a l’hora de triar. A can Ginés, que tenia cinc vegades més punts que un altre amb plaça, el seu fill li va fer broma: «Això et passa per fer tant de cursos». Va riure, però ens confessa que després, ja sol, només sentia ràbia i ganes de plorar.
Ens comenta que el seu cas no és, ni de lluny, el més dramàtic: gent que se’n va anar a Formentera o Eivissa per obtenir punts i poder tornar a Mallorca amb una bona posició al llistat, lluny de la família, o que ha invertit els doblers i temps en cursos o títols, o amb anys d’experiència, es troba ara que interins nous, sense aquest esforç, tenen més privilegis. És com néixer ric o néixer pobre, però l’accés a la funció pública no és el mateix, no és una qüestió de sort.