La Plataforma per la Llengua manifesta la seva «més absoluta oposició» a la proposta anunciada per Vox, amb el suport del Govern del Partit Popular, d'incloure el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu de les Illes Balears. «Es tracta d'un atac frontal contra la normalització del català i contra la cohesió social, que suposaria un retrocés de dècades i un perill evident per a la transmissió i l'aprenentatge efectiu de la llengua pròpia d'aquestes illes», remarquen.
La posició de l'entitat és clara i invariable: la Plataforma per la Llengua sempre ha defensat que el català ha de ser l'única llengua vehicular de l'ensenyament a les Illes Balears. «No ens hem mogut ni un mil·límetre, ni amb governs progressistes ni amb governs conservadors. Quan l'anterior executiu autonòmic, d'esquerres, va proposar inicialment la inclusió del castellà com a llengua vehicular a la Llei d'educació, ja hi vàrem reaccionar amb contundència, al costat de la comunitat educativa, i vàrem aconseguir que es rectificàs. Avui, davant el mateix intent vengui d'on vengui, la nostra resposta és idèntica: la llengua pròpia de les Illes Balears no pot quedar reduïda a una opció secundària ni a una simple matèria, sinó que ha de ser el centre del sistema educatiu», assenyalen.
El català com a garantia d'aprenentatge i cohesió
Les dades i l'experiència són clares: només si el català és la llengua vehicular, s'assegura que tot l'alumnat l'aprengui adequadament, alhora que assoleix també competència plena en la llengua cooficial. Introduir el castellà com a vehicular no millora el nivell de castellà, però sí que amenaça greument el futur del català.
A més, un únic model educatiu en català és la millor eina per a garantir la igualtat d'oportunitats i evitar segregacions socials i lingüístiques. Quan l'escola renuncia a la seva funció cohesionadora i estableix vies diferenciades, el resultat és fractura i desigualtat. Per això, mantenir el català com a llengua comuna i de cohesió és una aposta de país que ens uneix a tots, independentment de l'origen familiar o lingüístic.
A més, és imprescindible reforçar la promoció del català arreu del territori, i de manera especial a les Àrees d'Urgent Intervenció Lingüística (AUIL), com són les Pitiüses, el Ponent de Mallorca i la badia de Palma, on la transmissió de la llengua es troba en una situació més fràgil. Si l'escola no hi garanteix el català com a llengua vehicular, s'accelera la desaparició de la llengua en aquestes zones i es trenca la igualtat de drets dels infants i joves que hi viuen.
El fals debat de les places de difícil cobertura
Vox planteja eliminar el requisit de català per a cobrir places docents de difícil cobertura. Aquesta mesura és tan errònia com demagògica: el problema real no és la llengua, sinó l'elevat cost de la vida i la manca d'habitatge assequible a les Illes Balears. Això ho demostra el fet que cossos estatals com la Policia espanyola o la Guàrdia Civil, que no tenen cap requisit lingüístic, pateixen les mateixes dificultats per a cobrir places.
Aquest mateix fals argument es va utilitzar en la passada legislatura per a eximir del requisit de català determinades categories de personal sanitari. «Llavors ja hi vàrem plantar cara, perquè era injust i discriminatori. Vàrem advertir que es generaven pacients de primera i pacients de segona segons la llengua d'atenció. Ara, amb la proposta de Vox, es vol traslladar aquesta mateixa discriminació a les aules: alumnes de primera i alumnes de segona, en funció de la llengua en què rebin l'ensenyament», expliquen. La Plataforma per la Llengua ho rebutja de ple i adverteix que aquestes polítiques només agreugen la fractura social.
Un missatge clar i coherent
La Plataforma per la Llengua vol remarcar que, a diferència dels partits polítics que modifiquen les seves posicions en funció de les majories parlamentàries, la nostra defensa del català és ferma, coherent i invariable: «Vàrem denunciar els intents de l'anterior govern d'incloure el castellà com a llengua vehicular i ara denunciam amb la mateixa contundència el nou intent del govern actual. No acceptam rebaixes ni ambigüitats: el futur de la llengua i la cohesió social de les Illes Balears són massa importants per convertir-se en moneda de canvi».
Compromís amb la societat i amb l'educació
El català és la llengua pròpia de les Illes Balears i, com a tal, ha de ser la llengua de cohesió, de promoció i de transmissió cultural i social. L'escola és l'espai fonamental per garantir la igualtat d'oportunitats, i el català n'ha de ser el centre. Renunciar-hi equival a condemnar la llengua a un paper residual i a privar futures generacions del dret de viure plenament en català.
Per tot això, la Plataforma per la Llengua exigeix que el Govern mantengui el català com a única llengua vehicular del sistema educatiu i rebutgi qualsevol intent de convertir-lo en secundari.