Un estudi de la UIB assenyala que les illes de les Balears s'assemblen més a d'altres europees que no pas entre si mateixes

Un estudi elaborat per la doctora Joana Maria Seguí, catedràtica de Geografia Humana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), assenyala que les illes de l'arxipèlag balear s'assemblen més a altres territoris insulars d'Europa que no pas entre si mateixes.

Seguí ha estat la responsable d'impartir la lliçó inaugural, titulada 'Unitat i diversitat als territoris insulars europeus. Una mirada geogràfica', durant l'acte d'obertura del nou curs universitari que s'ha fet aquest divendres al campus de la UIB.

Es tracta, ha explicat, d'una anàlisi empírica que, sobre la base dels 39 indicadors diferents estudiats, permet comparar la realitat de les Illes Balears amb la de 29 regions insulars més d'Europa.

«El que resulta d'aquesta anàlisi és que hi ha una gran heterogeneïtat insular malgrat que hi ha unitat, perquè totes són illes. Cadascuna de les Balears s'ha classificat dins de conjunts diferents, cosa que significa que tenen més similituds amb altres illes que amb les pròpies del seu arxipèlag», ha subratllat.

L'estudi separa les 30 regions insulars analitzades en nou grups tenint en compte indicadors com ara el transport, el turisme, les infraestructures, el creixement demogràfic, l'economia o l'autonomia, entre d'altres.

D'aquesta manera, que permet agrupar les illes per les similituds, Mallorca queda enquadrada amb Ikaria i Samos -totes dues a Grècia- com a territoris amb pes regional, desenvolupament turístic i certa diversificació.

Tot i que el turisme està més massificat a Mallorca que a Ikaria i Samos, ha apuntat Seguí, totes tres compten amb altres sectors econòmics -com el sector primari i els serveis públics- i tenen bons ports i aeroports internacionals.

Eivissa i Formentera, per part seva, s'agrupen amb Tenerife dins de l'epígraf d'illes de mida mitjana però amb un gran pes turístic.

Totes tres tenen una «alta especialització turística internacional» i una «forta dependència de l'hoteleria, la restauració, el transport i els serveis lligats al turisme». També han patit una «gran transformació territorial» a causa de la urbanització lligada al model turístic.

Menorca, per la seva banda, es troba al grup més nombrós, l'integrat per illes de petita o mitjana grandària dimensions i població i amb desenvolupament turístic, encara que amb diferents enfocaments. Al seu grup trobam La Gomera, Lanzarote, Madeira, Kerkyra, Creta, Andros, Thira, Kea, Milos, Mykonos, Naxos, Paros, Syros i Tinos.

No només dins del seu epígraf sinó en general, destaca l'estudi, Menorca és l'illa de totes les analitzades que tenen un valor afegit brut dedicat a la indústria i l'energia del 22%.

El turisme marca el desenvolupament de les Illes Balears

Seguí, entre les seves conclusions, incideix en la importància que ha tengut el turisme en el desenvolupament de les Balears des del 1950 fins a l'actualitat. L'evolució d'aquest model econòmic, assenyala, ha impactat en qüestions com ara la demografia -hi ha més demanda de mà d'obra- o la desestructuració social.

En aquest context, l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels principals problemes dels residents de l'arxipèlag, amb un augment del 74% dels preus els darrers deu anys i amb 14 municipis de Mallorca que tenen més segones residències que no pas principals.

La catedràtica ha apuntat que aquestes qüestions, que formen part d'un «procés local» vinculat a una «dinàmica global», requereixen decisions polítiques «d'envergadura».

Entre les possibles solucions, Seguí ha posat el focus en la necessitat que la Unió Europea (UE) reconegui les implicacions que comporta la insularitat no només a les regions ultraperifèriques -com són les Canàries o les Açores, per exemple- sinó a totes les illes.