El Parlament debat dimarts, 4 de novembre, sobre la imposició de la vehicularitat del castellà a l'educació, en una sessió plenària que arrencarà a les 9 hores amb l'habitual sessió de control al Govern.
Concretament, el ple debatrà la presa en consideració de la proposició de llei registrada pel partit d'extrema dreta Vox per a modificar la llei autonòmica d'educació i introduir-hi, entre altres qüestions, la vehicularitat del castellà.
Aquesta iniciativa no serà, però, admesa a tràmit si no hi ha canvis en el sentit dels vots. El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, va assegurar dimecres, en roda de premsa després de la Junta de Portaveus, que la seva postura contra aquesta proposició de llei no ha canviat: «Ens mantendrem en l'opció que vàrem dir el primer dia, el PP votarà en contra que s'admeti a tràmit. Respectam que la presentessin, però l'acord de pressupostos no és aquest».
Sagreras ha mostrat el seu compromís de complir amb el que s'ha pactat amb Vox pel que fa a la inclusió de la vehicularitat del castellà a l'educació, però no de la manera com ho proposen els de Santiago Abascal.
Un dia abans del ple, l'Obra Cultural Balear (OCB) demana a totes les forces polítiques democràtiques que «evitin debatre sobre la proposició de demolició del model lingüístic educatiu presentada per l’extrema dreta i es limitin a votar-hi en contra». L'entitat els demanam que no els segueixin el joc, «per responsabilitat».
L'OCB també ha volgut remarcar que «les úniques damnificades per aquest nou intent de conflictivització són la llengua i l’escola».
La Xarxa Educativa per la Llengua ja va deixar clar quan es va conèixer l'acord entre el PP i l'extrema dreta que «el castellà ja és vehicular en el sistema educatiu balear, encara que la LEIB no ho indiqui expressament. El Decret de mínims i la LEIB ja permeten que es pugui el castellà sigui vehicular fins a la meitat de l’horari lectiu, potestivament per als centres a través dels seus projectes».
A més, l’acord pressuposa que, amb el sistema actual, no s’assoleix el coneixement de la llengua catalana. Aquesta afirmació és una falsedat manifesta, ben òbvia i constatada per tots els estudis d’avaluació del nostre sistema educatiu tant interns com externs.
«No només és evident que el sistema garanteix el coneixement de la llengua castellana a l’alumnat, sinó que la seva competència en aquesta llengua és superior que en la llengua pròpia de les Illes Balears», assenyalen. Així, segons dades de les proves IAQSE realitzades el curs 2023-2024, mentre el 53% dels alumnes de 4t de primària van assolir un nivell de castellà adequat només el 49% d’aquest alumnat l’assoliren de llengua catalana. Per tant, hi ha quatre punts de diferència a favor de la llengua castellana. Una diferència que és especialment preocupant entre els alumnes d’Eivissa i Formentera en què només un 38% de l’alumnat assoleix el nivell adequat en català enfront del 47% que l’assoleix en castellà.