L’Institut d’Estudis Eivissencs expressa la seva «profunda preocupació» davant els nous atacs a la llengua que vol dur a terme el Govern, arraconant, encara més, l’ús social del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.
L'entitat denuncia que després de les darreres decisions polítiques i la manca de voluntat institucional per garantir-ne la presència a tots els àmbits públics, ara pretenen reduir-lo, encara més, en l'àmbit escolar: «Ens preocupa profundament la proposta que el Partit Popular ha presentat per modificar la llengua vehicular a l'ensenyament».
L'IEE ha remarcat que durant dècades, «la societat illenca ha lluitat per recuperar la normalitat lingüística, fent del català una eina de cohesió, convivència i igualtat d’oportunitats. Avui, però, observam amb inquietud com aquest esforç col·lectiu s’erosiona davant un discurs que pretén associar el català amb imposició o divisió, quan en realitat és l’únic element comú que pot unir les diferents generacions i cultures que conviuen a les nostres illes».
Les mesures que, en paraules dels polítics, pretenen «equilibrar» la presència del català i del castellà amaguen una voluntat de desplaçament progressiu de la llengua pròpia. «Les propostes del Partit Popular apunten a desmantellar l’únic espai on el català manté una protecció efectiva, que és en l'àmbit educatiu, fet que, en cas d'acabar aprovant-se, suposaria un retrocés greu en la garantia dels drets lingüístics i la cohesió social», assenyalen.
A més, apunten que el català «ens ha de permetre relacionar-nos, pensar i construir conjuntament el nostre futur com a poble» i que «reduir-ne l’ús és empobrir la nostra cultura i debilitar la nostra identitat col·lectiva».
Per això, des de l’Institut d’Estudis Eivissencs reclamen «un compromís ferm i transversal de totes les institucions, entitats i ciutadans per reafirmar el paper del català com a llengua vehicular, d’acollida i de convivència». «Cap societat pot progressar si renuncia a la seva veu, i la nostra veu, la que ens ha fet ser qui som, és i ha de continuar essent el català», han conclòs.
