‘Per la supervivència del català. Implica-t’hi’ són unes jornades organitzades per l'STEI el dissabte 14 de març de 10 h a 20 h reconegudes i homologades per la Conselleria; per això és imprescindible apuntar-s'hi -especialment per al taller de l'horabaixa. La inscripció es farà a través de la web de l’Escola de Formació i Mitjans de l’STEI.
«Érem conscients que el Pla de xoc que elaboràrem no era aplicable per un sindicat sinó una obra autèntica de Govern. Per això, en la mesura de les nostres possibilitats, hem organitzat aquestes jornades», han explicat.
Estructures de govern
La primera xerrada, a càrrec de l'historiador Damià Perelló, duu per títol 'Llengua i estructures de govern' i fa un repàs històric a la configuració política del Regne de Mallorca i la Corona d'Aragó fins arribar a l'actual Estat espanyol de les autonomies. L'objectiu és tenir una visió clara de les estructures i institucions d'autogovern que hem disposat a la història i dels processos polítics que han incidit per transformar la nostra realitat com a poble per assimilar-lo a un domini castellà més dins la configuració d'Espanya com a Estat modern. Tot això fent incidència en la llengua, com a vehicles d'expressió d'un fet nacional diferenciat, que ha estat objecte de persecució i suplantació per les estructures de poder, des dels Habsburg fins a l'actualitat.
Usos lingüístics
La professora de la UIB Maria del Mar Vanrell farà una intervenció sociolingüística pensada per als docents. Partirà de la revisió dels estudis sociolingüístics a gran escala més recents de què disposam: l’Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears (2014), l’estudi Anàlisi, actituds i usos lingüístics a les Illes Balears (2023) i la Primera Enquesta a la Joventut de les Illes Balears (2022). La idea és centrar-se, sobretot, en els usos lingüístics i, molt especialment, en la capacitat d’atracció del català entre
parlants que tenen com a llengua inicial idiomes diferents.
També s’abordaran les actituds i les ideologies lingüístiques que s’han desenvolupat entorn del català i el rol que tenen a l’hora d’explicar els usos lingüístics actuals. Igualment, els canvis socials que han afectat, sobretot, els joves de les Illes com ara la precarietat laboral, els problemes d’accés a l’habitatge o la percepció de manca de perspectives d’ascens social, que incideixen directament en les pràctiques lingüístiques i en la configuració de les identitats juvenils.
Tot això en el marc educatiu de les Illes amb l’objectiu de plantejar algunes propostes d’actuació que ajudin a fer front als reptes sociolingüístics amb què ens trobam al XXI i que resultin útils tant per a la comunitat educativa com per als responsables de les polítiques lingüístiques i educatives.
Assertivitat lingüística
Finalment, Gemma Sanginés, la coautora de Sortir de l'armari lingüístic, parlarà de la conducta lingüística dels parlants minoritzats. De com els nostres costums i prejudicis condicionen en gran mesura la nostra realitat.
També dels factors externs que ens han fet arribar a sentir-nos i estar minoritzats. Explicarà els factors comuns que ens condicionen i abordar, mitjançant el prisma de la psicologia, solucions que ens ajuden a reduir el nostre malestar i a viure millor. Per a això, cal partir de la base que entenem que la situació no l’hem provocada nosaltres (llevar càrrega de la motxilla), que volem viure en la nostra llengua (consciència lingüística) i que estam disposats a fer un canvi en els nostres costums per tal de millorar la nostra qualitat de vida i generar un efecte expansiu, un modelatge positiu, en els altres parlants. En definitiva, de l’assertivitat lingüística.