La Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca s'ha concentrat aquest dimarts davant el Parlament per a expressar el malestar del professorat i, també, de la comunitat educativa. A la protesta hi han assistit representants dels sindicats Alternativa, UOB, ANPE, STEI i UGT, que han exigit mesures per a millorar l'educació pública a les Illes i han denunciat les polítiques del PP.
Segons expliquen, la manera com s’ha desenvolupat la data final de les oposicions del 2026 ha estat la gota que ha fet vessar el tassó, per la manca de negociació de la Conselleria d’Educació i perquè el conseller Antoni Vera no va dir la veritat en la compareixença al Parlament.
Una de les causes del malestar és la no aplicació en tota la seva extensió de l’Acord de millora de l’ensenyament públic de 2023, encara que l’Administració digui que s’ha anat executant.
Hi ha pendent la reducció de les ràtios, que també apareix a la disposició addicional tercerade la Llei 1/2022, de 8 de març, d’Educació de les Illes Balears (LEIB). També cal lligar les ràtios al Pla d’infraestructures educatives 2023-2027, amb l’objectiu de reduir el nombre d’alumnes.
La posada en marxa de la carrera professional ha quedat molt enfora del redactat de l’Acord de millora, amb quantitats que queden molt per davall del que cobren els companys d’altres sectors de l’Administració autonòmica, com remarquen: «Si comparam la massa salarial de 30 anys de feina d’una persona de sanitat, funció pública i educació, veim que un docent percep al final d’aquests anys 565.700 euros menys de retribucions! En el cas dels companys de funció pública la diferència arriba als 141.075 euros! És evident que els docents patim una greu discriminació salarial respecte la resta de funcionaris».
També han volgut expressar un cop més el rebuig al Pla de segregació lingüística del conseller Antoni Vera i en demanen la retirada, ja que és una proposta que no ha rebut el suport de cap agent social ni ha estat consensuada amb cap membre de la comunitat educativa. «Al cap i a la fi s’ha convertit en un mecanisme de finançament de l’escola concertada», apunten.
Pel que fa a la normalització del català, la Junta exigeix la posada en marxa urgent del punt 30 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i millores educatives de 2023, d’un pla de xoc de mesures socioeducatives per a promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius.
Resten pendents molt altres apartats com la reducció de la burocràcia, que allarga les jornades de feina dels docents, i el pla de climatització, amb professorat i alumnat que ha de fer front a situacions extremes de fred i calor.
«Malgrat les bones paraules del conseller, hi ha punts pendents com la millora del Fons Social, l’any sabàtic retribuït, la revisió de la funció tutorial (on són els 60 euros de complement de tutoria que s’havien de percebre a partir del setembre de 2025?), la regulació dels permisos retribuïts per assumptes propis i dels permisos sense retribucióatot el personal docent, entre d’altres», assenyalen.
La Junta expressa la disconformitat amb la política educativa del Partit Popular i de les passes cada cop més fermes cap a la privatització, «que ja no tindrà tornada enrere», del sistema educatiu: etapa 0-3, formació professional, desmantellament de la xarxa decentresde professorat… «per no parlar de la irrupció d’universitats privades a les Illes».
«L’escola pública ha de ser realment inclusiva, a més d’un element de cohesió social». Per això rebutgen la reducció de les zones d’escolarització a Palma, perquè suposaran unaugment de la segregació escolar.
«És el moment de rectificar i de situar l’escola pública, el seu professorat i tota la comunitat educativa en el centre de les polítiques educatives. Per un ensenyament públic de qualitat, inclusiu i en català que sigui un element cabdal per a la cohesió social, l’aprenentatge, l’intercanvi de sabers i la convivència a les Illes Balears», han conclòs.