El Bàsquet Inca de José Luis Abós ja fa les seves primeres passes a les instal·lacions de la UIB. L'entrenador aragonès es mostra tremendament il·lusionat amb un projecte que ell ha creat en l'àmbit esportiu i que abraça més enllà de les pistes per arribar a l'estructura del club, però també alça la veu per protestar enèrgicament per l'estat en què es troba el Palau Municipal d'Inca.
"Per què vàreu venir al Drac Inca, a un club que s'està,
pràcticament, construint?
"Em va atreure molt el projecte. Tenia la possibilitat de fer el
meu equip i, a més, formar part del projecte del club en general.
És un repte molt important i il·lusionant.
"...I un pic aquí estau...
"Impressionat. Veig que el club va pegant canvis a un ritme
espectacular en molt poc temps. És com un nin, que està creixent i
pegant estirades molt ràpidament. Cada dia s'està creant una nova
estructura, oficines... cada dia que passa es professionalitza més
el club. Ara mateix, el club està, a nivell organitzatiu, millor
que no la gran majoria de clubs LEB i alguns d'ACB. Encara ha de
continuar creixent, perquè no es canvia tot de cop i volta, però és
gratificant i il·lusionant veure com cada dia creix el club.
"No tot serà positiu en aquests dies que duis a
Mallorca...
"Doncs no, perquè estic molt sorprès de l'estat en què es troba el
Palau d'Inca: brut i lamentable. És el pavelló més brut que he vist
en la meva vida. He estat pels Estats Units, Europa, tot Espanya...
i mai no havia trobat un pavelló tan brut com aquest.
"Així, doncs, no deguéreu passar una bona estona en els
entrenaments de dissabte...
"No, perquè no està en bones condicions. La pista és bruta, i fins
i tot els jugadors no es volen estirar ni fer segons què per por
d'infeccions. I, d'altra banda, ni es pogueren dutxar perquè allò
era brutíssim. La higiene em sembla un tema importantíssim, i més
quan els jugadors passen moltes d'hores allà, és com si fos la seva
segona casa. Esper que se solucioni aviat.
"Deixant de banda aquest problema, i centrant-nos en la
vostra persona, quina és la filosofia de José Luis Abós? Com voleu
que jugui el vostre equip?
"Tinc dues paraules claus: humilitat i treball. Quant a estil de
joc, a mi m'agrada molt pressionar i que el meu equip faci defenses
alternatives. I vull molt de treball col·lectiu. No em val que ens
basem en un jugador, sinó que m'agrada que tots tenguin la seva
importància, el seu rol dins l'equip, que tots se sentin importants
i que puguin col·laborar en qualsevol moment d'un partit. Som un
entrenador de moltes rotacions, perquè m'agrada jugar en tota la
pista, que la defensa sigui agressiva, i no hi ha jugador que
aguanti aquest ritme els 40 minuts.
"És a dir, que qui no «mori» en defensa ho tindrà bastant
difícil...
"Això és claríssim. En atac es pot estar més o menys encertat, i no
s'hi pot fer res, però en defensa és qüestió de voler o no voler.
El desig de defensar l'ha de tenir tot jugador, i no perdon la
falta d'esforç i intensitat. Si un té un mal dia i no li entren els
tirs, jo seré el primer a donar-li suport, però la falta de
dedicació no la digeresc gens bé.
"Estau content amb la plantilla que teniu?
"Sí, perquè l'he poguda fer jo, és a dir, no he arribat i m'he
trobat amb 7 jugadors amb contracte i només n'he pogut fitxar 3.
Aquí he pogut formar l'equip que he volgut. He fet un equip
d'homes, no de noms. M'he fixat molt en l'aspecte personal. Hi ha
dos jugadors que jugaran a l'ACB que el Bàsquet Inca ha rebutjat
enguany, perquè jo he valorat altres coses i no pas el nom. El
jugador que vull aquí ha de ser de raça i amb ganes de treballar i
triomfar. L'important és que hi hagi una bona química, no que
cadascú faci la guerra pel seu compte.